L’estudi històric i arqueològic de Can Fàbregas i de Caralt documenta les tres etapes productives de la fàbrica
El Consell del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental aprova al trasllat de la nau
L’estudi historicoartístic i arqueològic encarregat per l’empresa municipal Promocions Urbanístiques de Mataró, SA (PUMSA) ha permès documentar exhaustivament les diferents etapes productives de la fàbrica Can Fàbregas i de Caralt, i les estructures arqueològiques o restes construïdes localitzades al subsòl del conjunt catalogat. El resultat de la investigació documental i arqueològica, que va ser encarregada a proposta del Consell del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Mataró, es va donar a conèixer ahir a aquest òrgan consultiu.
L’estudi complementa les dades obtingudes per l’arquitecte Josep Maria Puig Boltà durant la redacció del projecte de desmuntatge, trasllat i emmagatzematge de l’edifici, edicles i xemeneia de Can Fàbregas i de Caralt. La investigació documental i les excavacions s’han efectuat entre els mesos de febrer i abril per l’empresa ATICS SL, sota la coordinació i seguiment de tècnics municipals.
Un equip d’arqueòlegs ha excavat el subsòl i un altre d’historiadors especialitzats en patrimoni industrial ha fet la recerca d’informació documental. Les excavacions no han localitzat restes de períodes anteriors al funcionament de la fàbrica.
Resultat de la intervenció arqueològica
Les dades recollides han permès documentar exhaustivament la història i les estructures del conjunt catalogat. L’estudi arqueològic i documental ha datat les tres etapes productives de la nau:
- De 1879 a 1915. Fàbrica farinera
- De 1916 a 1928. Fàbrica de tints
- De 1928 a 1981. Fàbrica paperera.
S’ha excavat el subsòl de tota la nau i també s’han efectuat intervencions a la zona exterior, tant a l’espai obert entre els dos edicles de l’entrada, com a l’espai entre la nau i la xemeneia.
Al subsòl d’aquest darrer espai s’han localitzat restes d’una edificació lateral a la nau, on hi havia hagut una antiga sala de calderes i una carbonera, que estan en bon estat de conservació. Les prospeccions realitzades anteriorment per Josep Maria Puig Boltà ja havien descobert un pou d’aigua i les canalitzacions subterrànies de la xemeneia, també en bon estat de conservació.
En canvi, les restes estructurals trobades al subsòl de la nau principal tenen un estat de conservació deficient, donat que cada etapa productiva requeria introduir noves tecnologies i adequar els espais al nou ús, per la qual cosa les estructures es reaprofitaven o es destruïen.
El projecte de trasllat de la nau
El projecte de desmuntatge, trasllat i emmagatzematge de l’edifici, edicles i xemeneia de Can Fàbregas i de Caralt va ser aprovat inicialment per l’Ajuntament el 29 de gener. L’Ajuntament preveu desmuntar aquestes edificacions catalogades i conservar-les, amb l’objectiu de procedir en el futur al muntatge de la nau en una nova ubicació propera a l’actual, a l’altra banda del carrer de Miquel Biada.
El Consell del Patrimoni va donar ahir el vistiplau al projecte de trasllat de Can Fàbregas després de conèixer les conclusions de l’estudi historicoartístic. El dictamen d’aquest òrgan era preceptiu per l’aprovació definitiva del projecte, tot i que no té caràcter vinculant.
Un cop aprovat pel Consell del Patrimoni, l’Ajuntament té previst aprovar definitivament en els propers dies el projecte de desmuntatge, trasllat i emmagatzematge de l’edifici, edicles i xemeneia de Can Fàbregas i de Caralt. Es preveu que les obres es puguin començar a executar abans de l’estiu.