La Junta de Govern Local ha aprovat avui inicialment el Pla de millora urbana per al sector discontinu Iveco-Renfe-Farinera/veïnat de Valldeix. El pla afecta a una superfície total de 102.526 m2.

El Pla de millora urbana concreta les directrius de planejament definides a la modificació puntual del Pla General d’Ordenació en aquests àmbits, que va aprovar provisionalment el Ple municipal el 7 de setembre de 2006 i que està pendent de l’aprovació definitiva per part de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona, de la Generalitat de Catalunya. El document ha estat redactat pels dos equips d’arquitectes que van guanyar ex-aequo el concurs d’idees convocat al setembre de 2003 per la societat municipal Promocions Urbanístiques Municipals, SA (PUMSA), i que han sumat els seus projectes per definir l’ordenació de l’àmbit.

Àmbit Iveco-Renfe-Farinera

L’àmbit d’Iveco-Renfe té forma triangular i es troba situat entre l’avinguda d’Ernest Lluch, l’avinguda del Maresme i els espais ocupats per l’activitat de Renfe. La fàbrica de la Farinera està ubicada a l’illa definida per la ronda de Barceló, l’avinguda del Maresme, el carrer dels Germans Thos i Codina i el carrer de Josep Abril.

Els edificis s’han configurat en forma de pinta, enlloc de col·locar-se paral·lels al mar, de manera que es permet una major obertura en sentit mar-muntanya. D’altra banda, un passeig central per a vianants travessarà tot l’àmbit de banda a banda, passant a vegades sota els mateixos edificis.

Els espais lliures d’ús públic es concentren sobretot paral·lels al mar, un parc lineal que s’estendrà a banda i banda de les vies entre el futur parc tecnològic TecnoCampusMataró i la ronda de Barceló, com a continuació del parc passeig de Marina del Rengle, i que s’internarà també entre els edificis. Aquestes zones verdes de caràcter públic es complementaran amb uns 15.000 m2 d’espais lliures de titularitat privada, però que també tindran ús públic.

Al vèrtex del triangle format pels terrenys situat més a prop de la ronda de Barceló es preveu un edifici comercial de geometria singular i amb una alçada de 2 a 3 plantes. El sostre terciari es concentrarà, a més, a les plantes baixes dels edificis d’habitatge i a un edifici situat a la banda del triangle més propera a la pastilla del TecnoCampusMataró.

El Pla de millora dibuixa els espais necessaris per a la ubicació a l’àmbit d’una escola de primària de dues línies, una escola bressol, un centre d’atenció primària i un equipament de caràcter cívic. A més, es preveu la reconversió de les naus de la Farinera que estan protegides pel Pla especial del Patrimoni Arquitectònic de Mataró com a equipament comunitari.

Es preveu la construcció de 1.237 habitatges, dels quals un 70% seran de renda lliure (839), un 20% de preu protegit (271) i un 10% de preu concertat (127).

Àmbit del veïnat de Valldeix

Per últim, a l’àmbit del veïnat de Valldeix, situat a tocar de la riera de Can Soler, davant de la urbanització de Can Marquès, el Pla de millora preveu la transformació de la nau existent en equipament públic, d’acord a la modificació del Pla General, on està previst reubicar el Servei de Manteniment de l’Ajuntament. Els espais lliures comprenen la restitució paisatgística de la zona, que permetrà vitalitzar els itineraris existents (camí de Lorita, eix Valldeix).

Es planteja la canalització del torrent que passa pel sector per garantir el correcte accés als espais lliures.

Les xifres

Pel que fa el global del sector discontinu, 19.083 m2 de la superfície total es destinen a sistema viari, 29.733 m2 a espais lliures i 10.796 m2 a equipaments. Als 29.733 m2 d’espais lliures públics que es destinaran a zona verda cal afegir els 15.000 m2 de titularitat privada però que seran d’ús públic.

Pel que fa el sostre edificable, 101.660 m2 és per a usos residencials i 31.340 m2 per a usos terciaris.

L’aprovació inicial del Pla de millora urbana comporta la suspensió de llicències en tot l’àmbit, i l’inici d’un període d’informació pública d’un mes a partir de la publicació de l’acord en el Butlletí Oficial de la Província. El document haurà de superar el tràmit d’aprovació provisional i, per últim, l’aprovació definitiva per part de la Generalitat de Catalunya.