També s’han trobat altres peces com una gerra de vidre, monedes o un braçalet

El president de l’Institut Municipal d’Acció Cultural (IMAC), Sergi Penedès, va visitar el passat dia 6 de novembre les excavacions arqueològiques que s’estan duent a terme a l’illa de Can Cruzate i que han localitzat fins ara les restes d’una casa benestant romana dels segles I i II dC i nombrosos objectes de l’època.

Les excavacions arqueològiques s’efectuen en un sector que equival aproximadament a una tercera part de l’illa. Es van iniciar el passat mes de setembre i està previst que concloguin a finals de novembre.

L’illa de Can Cruzate ocupa una superfície de 975 m² entre la plaça de l’Ajuntament, la plaça Gran, el carrer d’en Palau, el carrer de Santa Maria i El Carreró. L’empresa municipal Promocions Urbanístiques de Mataró, SA (PUMSA) promou la millora d’aquest àmbit del centre històric de Mataró.

Les arqueòlogues Roser Pou i Esther Medina dirigeixen els treballs, que es van adjudicar a l’empresa ATICS, SL amb un pressupost de 203.305 euros, IVA inclòs.

Una casa i material arqueològic abundant

En el sector excavat s’han localitzat les restes d’una casa benestant romana, una "domus", que feia cantonada al dos carrers principals d’Iluro –el "cardo maximus" i el "decumanus maximus"- i que molt possiblement ocupava una illa sencera. De la "domus" romana s’ha pogut documentar l’atri, un pati interior de forma rectangular que constava d’un enorme estany central descobert –"impluvium"- voltat per un porxo. A partir de l’atri es distribuïen i s’organitzaven una sèrie de passadissos i diverses estances senyorials de la casa.

L’estat de conservació de les restes trobades és excel·lent. Les parets de l’"impluvium", que en alguns punts assoleixen més de mig metre d’altura, conserven, a l’igual que el paviment, tot l’arrebossat original que l’impermeabilitzava. A cada angle dels murs de l’"impluvium" hi ha les empremtes de les columnes que sostenien el sostre del porxo, el paviment del qual estava fet amb una mena de morter que destaca per la seva raresa, ja que va ser construït amb petites pedres de color negre. En una de les dependències annexes a l’atri s’hi ha conservat part del paviment, un mosaic fet amb tesel·les blanques i negres amb motius decoratius geomètrics.

També s’han recuperat en altres estances de la casa els estucs que revestien les seves parets, que ens mostren una decoració de motius geomètrics pintada amb vius colors -vermell, negre, groc i verd-.

La casa va estar habitada durant els segles I i II d.C. A finals del segle II d.C. algunes de les estances van deixar d’estar en ús, si bé l’abandonament definitiu de la casa ha de situar-se en el segle V d.C.

En un altre indret del solar s’ha localitzat una fosa de mides considerables excavada en el sòl natural, farcida amb materials arqueològics datables del segle V-VI d.C. i un potent mur de cronologia més tardana.

El material arqueològic trobat ha estat abundant i en algun cas excepcional. Destaca una gerra de vidre sencera i el fragment d’un vas, també de vidre, que presenta la inscripció d’un nom, PETRUS, i una decoració d’una figura humana, amb una estètica i una iconografia que correspon a les etapes inicials del cristianisme. Altres peces que cal destacar són un braçalet de bronze, una agulla d’os decorada amb el cap d’un personatge mitològic (possiblement de Silè), una llàntia de metall i més d’una trentena de monedes. Aquest material ha estat dipositat al Museu de Mataró, on ja està en procés de restauració.

Restes de la casa benestant romana

Part del material trobat, on hi destaca la gerra de vidre