L’antiga fàbrica tèxtil Cabot i Barba acull per primera vegada una exposició dedicada a la transformació de la ciutat i, en especial, del front de mar de Mataró.
L’espai d’una de les tres naus de l’edifici industrial ha estat condicionat per explicar de manera plàstica i agradable les principals actuacions que es fan i projecten a la façana marítima, que representen una important transformació urbana, però també representen el futur econòmic i social de la ciutat. Els visitants troben la informació en textos, dibuixos, fotografies, realitats virtuals i maquetes, però també a través de la projecció d’un audiovisual que recorre la història d’aquesta transformació.
L’exposició porta per títol “Mataró millora, millora Mataró. El front de mar” i estarà oberta al públic fins el 30 de desembre, de dimarts a dissabte, de 18 a 21 h i diumenges i festius d’11 a 14 hores. L’accés, que es realitza des de la plaça de Miquel Biada, és lliure i gratuït i es poden contractar visites guiades per escolars trucant al telèfon d’atenció ciutadana 010.
Els espais de l’exposició
-ESPAI 1. Recepció, presentació de la fàbrica Cabot i Barba i descripció de les 4 etapes històriques que serveixen com a introducció a la transformació urbana. A la sala hi ha una màquina tèxtil de 1870 que contextualitza la història tèxtil de la ciutat. A continuació estan instal·lats els plafons informatius que expliquen les etapes:
-El naixement de la ciutat moderna (1848-1899)
-Els primers serveis públics (1900-1949)
-La transformació dels anys 60 (1950-1977)
-La ciutat dels ciutadans (1977-2005)
-ESPAI 2. Sala de projecció de l’audiovisual. El vídeo il·lustra els antecedents històrics relatats en els plafons a través de fotografies d’arxiu i imatges antigues de la filmoteca fins arribar a l’actualitat, on s’expliquen el Pacte per al Desenvolupament Econòmic i Social, el Pla local d’Habitatge com a antecedents del desenvolupament del front de mar.
-ESPAI 3. Taules dels diferents sectors en desenvolupament (maquetes i plànols): El Rengle, Iveco-Pegaso, la ronda Barceló–fàbrica Cabot Barba– Cafè de Mar, i el passeig Marítim. En total hi ha 4 maquetes, una d’elles de tot el front de mar.
-ESPAI 4. Racó infantil. Consta d’un parell de taules i cadires on els infants podran entretenir-se colorejant dibuixos amb motius relacionats amb Mataró i el front de mar. Hi ha un taller que es diu “Construim Iluro, nosaltres els Ilurencs” i un sobre la maleta didàctica de l’alguer.
Mostres als barris
La ciutat experimenta alhora canvis importants en la morfologia dels barris, dotant-se progressivament de nous equipaments i serveis, per la qual cosa, l’exposició del front de mar està oberta simultàniament amb quatre mostres al carrer a Rocafonda- El Palau, Cerdanyola, La Llàntia i Cirera.
Les mostres consisteixen en la instal·lació d’una mena de tòtems retroil·luminats de quatre cares, on es presenten els projectes –amb calendaris i pressupostos globals-, els serveis adreçats a les persones, els nous equipaments i la reforma de carrers i places.
– Cerdanyola (Av. de Josep Puig i Cadafalch i pg. de Ramon Berenguer III i pl. d’Isla Cristina. La mostra recull el Projecte d’intervenció integral al barri de Cerdanyola 2205-2009, que compta amb ajuts de la llei de barris.
– Rocafonda-El Palau (Av. de Perú amb pl. de Rocafonda i rda. de Rafael Estrany, davant CAP). La mostra recull el Projecte de recuperació urbana de Rocafonda-El Palau (2001-2007) i compta amb fons de cohesió de la Unió Europea, i també el Projecte de Millora de l’àrea urbana de Rocafonda-El Palau (2007-2010), que es presentarà a la propera convocatòria d’ajuts de la llei de barris de la Generalitat.
– La Llàntia (Carrer d’Irlanda amb la plaça de la Roda d’Andalusia). La mostra explica el Pla Especial de Millora Urbana de La Llàntia (2004-2008), que impulsa l’Ajuntament i desenvolupa PUMSA.
– Cirera (Ronda de Frederic Mistral amb avinguda del Velòdrom). La mostra explica, per una banda, els projectes en marxa per dotar el barri d’equipaments com el nou poliesportiu o les noves escoles de primària i bressol i, per altra, la transformació del sector industrial en residencial i de serveis.
La fàbrica Cabot i Barba: història i futurs usos
Fàbrica de gènere de punt situada al final del carrer Churruca de Mataró que fa xamfrà amb la plaça de Miquel Biada, enfront de l’estació de ferrocarril de la ciutat. El projecte inicial de la fàbrica data de 1889 i és obra de l’enginyer Eduard Culla. La indústria es va quedar petita i van ser necessàries posteriors ampliacions. Josep Puig i Cadafalch, arquitecte municipal de Mataró i emparentat amb la família Cabot, va fer el projecte de la construcció de dos pisos a la nau de ponent i que es van construir entre 1897 i 1907.
La nau Cabot i Barba es un conjunt de tres naus, la del mig que està catalogada es destinarà a equipaments, l’altre nau catalogada que dóna a la plaça Miquel Biada es rehabilita i reunirà locals en planta baixa i habitatges en planta pis. Finalment la tercera nau, la mes allunyada a la plaça s’enderroca juntament amb l’edifici d’habitatges veí, ara propietat de PUMSA, per contruir-hi un edifici d’habitatges, de protecció oficial i lliure.
La Mesa Local de l’Habitatge es constitueix com a òrgan consultiu en aquesta matèria
/in PUMSA/by Dept. TècnicEls grups municipals de l’Ajuntament de Mataró, representants del Consell Municipal de Joventut, dels Consells Territorials, de la Federació d’Associacions de Veïns de Mataró, dels sindicats CCOO i UGT, del Gremi de Constructors d’Obres de Mataró, del Col·legi d’Arquitectes, del d’Aparelladors, del d’Agents de la Propietat Immobiliària i de la Cambra de la Propietat, van constituir el passat 9 de novembre la Mesa Local de l’Habitatge, sota la presidència del regidor d’Habitatge, Francesc Teixidor.
Aquest òrgan tindrà caràcter consultiu en matèria d’habitatge, i la seva creació estava prevista dins el Pacte Local per l’Habitatge, signat el passat mes de març per tots els partits polítics amb representació al consistori mataroní.
La Mesa Local de l’Habitatge tindrà una funció consultiva, amb el dret de rebre informació general, àmplia, puntual i objectiva sobre els assumptes relacionats amb l’habitatge, i amb la facultat d’emetre informes, fer propostes o al·legacions.
El Pla Local de l’Habitatge
El Pacte Local per l’Habitatge es va signar el 31 de març de 2006, i ratifica el Pla Local de l’Habitatge 2005-2015. Aquest Pla, que va ser aprovat per unanimitat a la Junta de Govern del passat 20 de febrer, és una eina municipal que té per objectiu donar les condicions necessàries per satisfer les necessitats dels sectors de la població amb més dificultats per accedir a l’habitatge. També estableix mesures per millorar la qualitat del parc d’habitatges existent amb la finalitat de garantir una millor eficiència del seu ús residencial i social. En aquesta línia, la rehabilitació es converteix en l’instrument essencial per millorar la qualitat de vida de ciutadans i ciutadanes i garantir-ne la seva cohesió social.
Per a l’elaboració del Pla, es va fer un procés participatiu que va consistir en la presentació d’un document inicial en els diferents consells municipals de participació i el Consell de Ciutat va crear un grup de treball específic, que va elaborar un document de recomanacions i suggeriments. També van intervenir en el procés tots els grups municipals.
L’alcalde col·loca la primera pedra de l’equipament municipal que acollirà la seu dels Capgrossos de Mataró
/in PUMSA/by Dept. TècnicL’alcalde, Joan Antoni Baron, va col·locar el passat dissabte, 18 de novembre, la primera pedra de l’equipament municipal que acollirà la futura seu de la colla castellera Capgrossos de Mataró. L’acte, que ha tingut lloc a les 12.00 hores, ha inclòs els parlaments a càrrec del president de Promocions Urbanístiques de Mataró, SA (PUMSA), Arcadi Vilert, que ha explicat el projecte, el president de la colla castellera Capgrossos de Mataró, Carles Guanyabens, i el mateix alcalde. Per cloure l’acte, els Capgrossos han aixecat un pilar.
L’edifici serà de planta baixa i planta semisoterrània, i no de quatre plantes com s’havia projectat inicialment. L’Ajuntament va aprovar al ple de novembre la modificació del projecte bàsic i executiu de l’edifici, promogut per PUMSA amb un pressupost d’1.669.920 euros.
La superficie total construïda de l’equipament, que estarà situat al carrer de Francisco Herrera, serà 1.040 m2. L’accés principal a l’edifici es farà per la planta semisoterrània, que allotjarà la recepció i les oficines, una sala de recuperació, una sala polivalent, una sala de música, un magatzem i una sala per a instal·lacions relacionades amb l’activitat de la colla castellera.
La sala principal de la nau s’ubicarà a la planta baixa. Es tracta d’una habitació quadrada de 10×10 metres i triple alçada que la colla castellera Capgrossos utilitzarà per assajar castells de fins a deu metres d’elevació. Un bar, una sala polivalent i vestidors per a homes i dones complementaran aquest pis, que també comptarà amb un accés a través d’una rampa ubicada al carrer de Francisco Herrera. Aquesta entrada possibilitarà que el bar es configuri com una sala independent a l’edifici principal.
L’empresa Contratas y Obras, Empresa Constructora SA, executarà la construcció del nou equipament. Les obres tenen un termini d’execució de 12 mesos.
Un protocol de col·laboració signat entre l’Ajuntament, PUMSA i la colla castellera Capgrossos de Mataró el 28 de gener de 2005, que es va actualitzar i aprovar per part del Ple el passat mes de març, regula les condicions perquè l’entitat pugui desenvolupar la seva activitat cultural al nou edifici de Cal Collut-Escorxador.
Recinte de l’Escorxador
El nou equipament es construirà dins del recinte modernista de l’antic Escorxador, projectat per l’enginyer Melcior de Palau l’any 1915 i declarat bé cultural d’interès local i protegit pel Pla Especial de Patrimoni Arquitectònic. El recinte compta amb tres naus relacionades entre sí per uns passos coberts i altres edificacions auxiliars com corrals, la porteria o un dipòsit d’aigua.
L’alcalde visita els habitatges de la Baixada de les Escaletes amb motiu de la finalització de les obres
/in PUMSA/by Dept. TècnicL’alcalde, Joan Antoni Baron, ha presidit avui la visita oficial als tres habitatges i al local comercial situats a la Baixada de les Escaletes, 3-5, amb motiu de la finalització de les obres. L’entitat municipal PUMSA ha promogut el projecte, que ha tingut un cost total de 2.100.000 €.
L’edifici on s’han construït els habitatges, que s’han comercialitzat en règim de permuta i venda, consta de soterrani, una planta baixa, tres plantes pis i coberta distribuïts en una superfície total construïda de 748,76 m2.
L’immoble està situat en una de les cantonades que sorgeixen de l’obertura d’un accés que va des de la Baixada de les Escaletes fins a la plaça d’en Xammar i a la plaça de la Muralla.
Amb la construcció d’aquest edifici, es completa el projecte de creació d’habitatges a l’àmbit de Can Xammar.
Característiques de l’edifici
Cada habitatge té una superfície útil de 102 m2i compta amb rebedor, sala d’estar, menjador, cuina, bugaderia, dos banys i tres dormitoris. A més, la instal·lació de plaques solars tèrmiques possibilitarà el preescalfament de l’aigua calenta sanitària i la calefacció per terra radiant.
A les plantes baixa i soterrani de l’immoble s’hi ubica el local comercial (201,76 m2), mentre que la coberta allotjarà un traster per a cada habitatge i estenedors comuns. Pel que fa al soterrani, s’ha trobat part de la muralla del segle XVI, que ha estat restaurada per la societat municipal Promocions Urbanístiques Municipals, SA (PUMSA) i restes de contraforts que s’han preservat en el subsòl.
L’edifici també disposa d’ascensor per accedir als habitatges. S’ha previst que aquest elevador podrà ser utilitzat pels veïns de la finca del costat mitjançant l’obertura d’uns accessos que comunicaran els dos edificis, de manera que es millorarà l’accessibilitat dels seus habitants.
Replanteig del projecte
La construcció dels habitatges i del local comercial es va iniciar al desembre de 2003. Les obres s’han hagut d’aturar en diverses ocasions a causa de la descoberta de les restes arqueològiques, que han provocat que s’hagi replantejat el projecte.
Les empreses encarregades de l’edificació de l’immoble han estat Ferros Iluro i la Cooperativa La Paleta.
Una exposició a la fàbrica Cabot i Barba explica el desenvolupament del front de mar
/in PUMSA/by Dept. TècnicL’antiga fàbrica tèxtil Cabot i Barba acull per primera vegada una exposició dedicada a la transformació de la ciutat i, en especial, del front de mar de Mataró.
L’espai d’una de les tres naus de l’edifici industrial ha estat condicionat per explicar de manera plàstica i agradable les principals actuacions que es fan i projecten a la façana marítima, que representen una important transformació urbana, però també representen el futur econòmic i social de la ciutat. Els visitants troben la informació en textos, dibuixos, fotografies, realitats virtuals i maquetes, però també a través de la projecció d’un audiovisual que recorre la història d’aquesta transformació.
L’exposició porta per títol “Mataró millora, millora Mataró. El front de mar” i estarà oberta al públic fins el 30 de desembre, de dimarts a dissabte, de 18 a 21 h i diumenges i festius d’11 a 14 hores. L’accés, que es realitza des de la plaça de Miquel Biada, és lliure i gratuït i es poden contractar visites guiades per escolars trucant al telèfon d’atenció ciutadana 010.
Els espais de l’exposició
-ESPAI 1. Recepció, presentació de la fàbrica Cabot i Barba i descripció de les 4 etapes històriques que serveixen com a introducció a la transformació urbana. A la sala hi ha una màquina tèxtil de 1870 que contextualitza la història tèxtil de la ciutat. A continuació estan instal·lats els plafons informatius que expliquen les etapes:
-El naixement de la ciutat moderna (1848-1899)
-Els primers serveis públics (1900-1949)
-La transformació dels anys 60 (1950-1977)
-La ciutat dels ciutadans (1977-2005)
-ESPAI 2. Sala de projecció de l’audiovisual. El vídeo il·lustra els antecedents històrics relatats en els plafons a través de fotografies d’arxiu i imatges antigues de la filmoteca fins arribar a l’actualitat, on s’expliquen el Pacte per al Desenvolupament Econòmic i Social, el Pla local d’Habitatge com a antecedents del desenvolupament del front de mar.
-ESPAI 3. Taules dels diferents sectors en desenvolupament (maquetes i plànols): El Rengle, Iveco-Pegaso, la ronda Barceló–fàbrica Cabot Barba– Cafè de Mar, i el passeig Marítim. En total hi ha 4 maquetes, una d’elles de tot el front de mar.
-ESPAI 4. Racó infantil. Consta d’un parell de taules i cadires on els infants podran entretenir-se colorejant dibuixos amb motius relacionats amb Mataró i el front de mar. Hi ha un taller que es diu “Construim Iluro, nosaltres els Ilurencs” i un sobre la maleta didàctica de l’alguer.
Mostres als barris
La ciutat experimenta alhora canvis importants en la morfologia dels barris, dotant-se progressivament de nous equipaments i serveis, per la qual cosa, l’exposició del front de mar està oberta simultàniament amb quatre mostres al carrer a Rocafonda- El Palau, Cerdanyola, La Llàntia i Cirera.
Les mostres consisteixen en la instal·lació d’una mena de tòtems retroil·luminats de quatre cares, on es presenten els projectes –amb calendaris i pressupostos globals-, els serveis adreçats a les persones, els nous equipaments i la reforma de carrers i places.
– Cerdanyola (Av. de Josep Puig i Cadafalch i pg. de Ramon Berenguer III i pl. d’Isla Cristina. La mostra recull el Projecte d’intervenció integral al barri de Cerdanyola 2205-2009, que compta amb ajuts de la llei de barris.
– Rocafonda-El Palau (Av. de Perú amb pl. de Rocafonda i rda. de Rafael Estrany, davant CAP). La mostra recull el Projecte de recuperació urbana de Rocafonda-El Palau (2001-2007) i compta amb fons de cohesió de la Unió Europea, i també el Projecte de Millora de l’àrea urbana de Rocafonda-El Palau (2007-2010), que es presentarà a la propera convocatòria d’ajuts de la llei de barris de la Generalitat.
– La Llàntia (Carrer d’Irlanda amb la plaça de la Roda d’Andalusia). La mostra explica el Pla Especial de Millora Urbana de La Llàntia (2004-2008), que impulsa l’Ajuntament i desenvolupa PUMSA.
– Cirera (Ronda de Frederic Mistral amb avinguda del Velòdrom). La mostra explica, per una banda, els projectes en marxa per dotar el barri d’equipaments com el nou poliesportiu o les noves escoles de primària i bressol i, per altra, la transformació del sector industrial en residencial i de serveis.
La fàbrica Cabot i Barba: història i futurs usos
Fàbrica de gènere de punt situada al final del carrer Churruca de Mataró que fa xamfrà amb la plaça de Miquel Biada, enfront de l’estació de ferrocarril de la ciutat. El projecte inicial de la fàbrica data de 1889 i és obra de l’enginyer Eduard Culla. La indústria es va quedar petita i van ser necessàries posteriors ampliacions. Josep Puig i Cadafalch, arquitecte municipal de Mataró i emparentat amb la família Cabot, va fer el projecte de la construcció de dos pisos a la nau de ponent i que es van construir entre 1897 i 1907.
La nau Cabot i Barba es un conjunt de tres naus, la del mig que està catalogada es destinarà a equipaments, l’altre nau catalogada que dóna a la plaça Miquel Biada es rehabilita i reunirà locals en planta baixa i habitatges en planta pis. Finalment la tercera nau, la mes allunyada a la plaça s’enderroca juntament amb l’edifici d’habitatges veí, ara propietat de PUMSA, per contruir-hi un edifici d’habitatges, de protecció oficial i lliure.
Adjudicació d’obres per a la rehabilitació d’espais comunitaris en un edifici de baix i 5 plantes pis, amb un total de 38 habitatges al carrer Pascual Madoz 28-30
/in Concursos/by Dept. TècnicPresspost de licitació: 155.000 €, IVA inclòs.
Termini d’execució: 3 mesos
Documentació: Oficines de PUMSA, c/ de Pablo Iglesias, 63, 2a planta, despatx 10, Mataró fins les 13 hores del dia 20 novembre de 2006 / www.grup-pumsa.cat/pascual-madoz
Presentació d’ofertes: fins a les 13 h del dia 23 de novembre de 2006, oficines PUMSA
Obertura pública de pliques: a les 13 h del mateix dia 23 de novembre, oficines PUMSA
Per a més informació: 93 757 85 38
Enllaços: www.grup-pumsa.cat/pascual-madoz
L’avanç de modificació del Pla General als entorns de Can Fábregas preveu destinar la nau a equipament escolar
/in PUMSA/by Dept. TècnicPart del sostre residencial previst pel planejament actual es trasllada al Rengle
El regidor d’Urbanisme, Arcadi Vilert, ha presentat avui en roda de premsa els treballs preparatoris per a la modificació puntual del Pla General d’Ordenació Urbana que afectarà al sector discontinu “Lepant-Churruca/El Rengle”. Aquest sector està format pels següents àmbits:
La modificació del Pla General prevista també inclou l’illa triangular entre la plaça d’Itàlia, la ronda de Jaume Ferran i el carrer de Marià Ribas, terrenys no edificables que ocupen una superfície de 2.688 m2 que passen a ser zona verda.
L’inici dels treballs per dur a terme una nova ordenació urbanística d’aquest sector està motivat per la impossibilitat d’executar el Pla Especial de Millora Urbana del sector Lepant-Churruca, del vigent Pla General de 1996, que dues sentències del Tribunal Superior de Justícia del 2001 i el 2002 van declarar nul.
D’altra banda, els representants d’Industrias de Hijos de Antonio Fábregas, SA. i del comitè d’empresa van demanar al juliol a l’Ajuntament que iniciés la tramitació de la nova ordenació urbanística per fer front al cessament de l’activitat industrial. Aquesta petició ha motivat també l’adquisició per part de l’empresa municipal d’urbanisme PUMSA de la meitat indivisa dels terrenys de Can Fàbregas.
Objectius de la nova proposta d’ordenació
L’avanç de la modificació del Pla General en el sector discontinu permetrà conservar la nau principal de Can Fábregas com a equipament públic, així com la xemeneia de vapor de l’antic conjunt, elements protegits pel Pla especial del Catàleg del patrimoni arquitectònic de Mataró. La nova proposta d’ordenació augmenta el sòl destinat a equipament (6.128 m2) en detriment del residencial a l’àmbit de Can Fàbregas en relació al planejament vigent. La nau s’obtindrà com a cessió obligatòria i gratuïta del sector i es preveu que el seu ús futur sigui el d’equipament escolar.
Part del sòl residencial que el Pla General de 1996 preveia a l’àmbit Lepant-Churruca es trasllada a una de les tres illes a on el Pla de Millora Urbana del Rengle concentrava el sòl per a equipaments. A Lepant-Churruca la nova proposta preveu un edifici d’habitatges de quatre plantes, que queda separat de la nau recuperada com a escola mitjançant una plaça pública. Els baixos de l’edifici d’habitatges estarà ocupat per locals comercials.
En tot el sector discontinu es preveu un nombre màxim de 138 habitatges, aproximadament 85 d’ells situats a l’àmbit del Rengle i la resta a Lepant-Churruca. Del total del sostre residencial, un 20% es destinarà a habitatge protegit (aproximadament 30 habitatges), un 10% a habitatges de preu concertat (aproximadament 14 habitatges), i la resta a habitatges de renda lliure (aproximadament 94). Es preveu la construcció d’unes 180 places d’aparcament soterrat.
Està previst que l’avanç de modificació del Pla General es presenti a aprovació del proper Ple municipal, que tindrà lloc dijous 7 de setembre. També es presenta a aprovació del Ple la designació de PUMSA com a administració actuant a tot l’àmbit. Després de l’aprovació inicial, l’avanç de modificació del Pal General es sotmetrà a un període d’informació pública d’un mes, durant el qual es podran presentar al·legacions.
PUMSA comença les obres d’urbanització incloses al Pla especial de millora urbana de La Llàntia
/in PUMSA/by Dept. TècnicL’actuació preveu crear nous espais públics per als vianants
L’empresa municipal Promocions Urbanístiques de Mataró, SA (PUMSA) ha començat les obres d’urbanització incloses dins el Pla especial de millora urbana de La Llàntia. El projecte d’urbanització afecta a un àmbit de 5.100 metres quadrats, delimitat pels carrers de Teià, del Masnou, de la Boixa, de la Verge de Guadalupe i de Galícia.
El conjunt d’actuacions té com a objectius millorar la qualitat del barri i dels seus serveis; regularitzar el traçat dels vials existents i garantir la cessió de sòl destinat a equipaments.
Millora dels carrers
Per habilitar l’espai abans de realitzar totes les actuacions és necessari enderrocar els edificis existents actualment a l’entorn dels carrers de la Flor i d’Alella, part de les edificacions existents a l’illa compresa entre els carrers de la Llevantina i del Masnou, així com un tram del carrer de la Boixa, on es situen actualment una pista esportiva i l’edifici del casal de joves de La Llàntia.
Una de les finalitats del projecte és millorar els carrers del barri per tal de fer-los més uniformes i transitables per a tots els veïns. Per aconseguir-ho, s’ampliaran les voreres, es reduiran les calçades i es reordenarà l’aparcament de la zona.
A més, s’ha previst l’obertura d’un nou vial d’uns 55 metres de longitud d’ús exclusiu per a vianants que unirà els carrers de la Verge de Guadalupe i del Masnou, on ara hi ha el carrer d’Alella; la creació d’un gran espai públic a l’entorn del carrer de la Boixa i la urbanització del sostre del nou edifici per a usos comercials previst pel Pla especial de millora urbana a l’àmbit. Totes les calçades i voreres dels carrers afectats pel projecte es tornaran a pavimentar.
Enllumenat i enjardinament
L’àmbit afectat comptarà amb una nova xarxa d’enllumenat públic, amb la qual s’optimitzarà el rendiment i la qualitat de la instal·lació.
Es plantaran lledoners als carrers de Teià, del Masnou, de la Verge de Guadalupe i de la Boixa; arbres de l’amor al gran espai públic que quedarà configurat als entorns del carrer de la Boixa, al nou carrer d’Alella i a la plaça situada sobre el futur edifici d’ús comercial; i les espècies arbustives Vinca Minor i espígol a diferents parterres i zones verdes.
Les obres d’urbanització es completaran amb la realització d’una nova xarxa de clavegueram i la millora de les xarxes de serveis d’aigua, gas, telèfon, telecomunicacions i electricitat.
El conjunt d’actuacions previstes pel projecte d’urbanització té un cost d’1.458.759 euros i les durà a terme l’empresa FCC Construcción, SA. Les obres d’urbanització tenen un termini previst de 20 mesos.
Afectacions al trànsit
Els treballs previs a la urbanització van començar al juliol. Mentre durin les obres es produiran diferents afectacions al trànsit. En concret, a partir de demà, 23 d’agost, i durant aproximadament 1 mes, el carrer de la Verge de Guadalupe i el tram del carrer de la Boixa entre els carrers Nou de la Mercè i de la Verge de Guadalupe quedaran tallats al trànsit.
Els accessos als garatges particulars d’aquests carrers quedaran afectats per les obres. D’altra banda, l’accés als garatges particulars del carrer de la Vinya i als situats al tram del carrer de la Boixa entre els carrers de Galícia i de la Verge de Guadalupe s’haurà de fer des del carrer de Galícia.
El Pla especial de millora urbana
El projecte d’urbanització forma part del Pla especial de millora urbana de La Llàntia, que contempla, a banda de la urbanització de diversos carrers de la zona, la construcció de diferents equipaments i edificis d’habitatges.
L’Ajuntament va encarregar el passat febrer a PUMSA la construcció de dos dels nous edificis previstos. En concret, l’empresa municipal d’urbanisme construirà un edifici d’equipament, amb un aparcament en planta soterrani, un espai per a equipament de 1.156 m2 i una pista poliesportiva a la coberta, i també un edifici d’ús comercial que s’aixecarà al costat de l’anterior. L’edifici comercial també tindrà accés a l’aparcament soterrat, que ocuparà el subsòl de les dues parcel·les.
PUMSA té previst començar la construcció de l’edifici d’equipament el proper mes de setembre, per tal que s’executin de manera simultània a les obres d’urbanització de l’àmbit.
PUMSA adquireix part de la finca de Can Fábregas per al futur desenvolupament del Pla de millora urbana del sector Lepanto-Churruca
/in PUMSA/by Dept. TècnicL’empresa municipal d’urbanisme PUMSA ha signat un conveni amb els propietaris d’Industrias de Hijos de Antonio Fábregas per a l’adquisició de la meitat indivisa de la finca on aquesta empresa desenvolupa la seva activitat industrial. L’adquisició permetrà el futur desenvolupament del Pla de millora urbana del sector de Lepanto-Churruca, on es preveu la construcció d’una nova escola de primària.
El conveni es va signar el passat 17 de juliol. L’adquisició de la meitat indivisa del solar, que en total té una superfície de 9.182 m2, té un cost aproximat de 10 milions d’euros.
Els representants de l’empresa i del comitè de treballadors van presentar a principis de juliol una instància a l’Ajuntament per demanar al consistori que procedeixi al desenvolupament del Pla de millora urbana del sector. Segons l’escrit, aquesta petició és fruït d’un acord entre l’empresa i els treballadors, que arran de la difícil situació econòmica de la fàbrica han pactat les indemnitzacions davant possibles rescissions de contracte per cessament total o parcial de l’activitat.
Pla de millora urbana de Lepanto-Churruca
El Pla General d’Urbanisme, de 1996, contempla el futur desenvolupament del sector Lepanto-Churruca mitjançant un Pla de millora urbana, i delimita una superfície total de l’àmbit afectat de 9.446 m2. El planejament de 1996 preveia destinar 5.401 m2 de sòl a equipament públic, 1.076 m2 a vials i 2.969 m2 a habitatges, amb un màxim de 9.255 m2 de sostre residencial.
L’ordenació prevista pel Pla General ha estat, però, parcialment anul·lada per dues sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en relació a les condicions de gestió que s’establien per dur a terme el desenvolupament urbanístic, per la no concreció dels àmbits que havien de ser expropiats. Per desencallar el desenvolupament de l’àmbit, l’Ajuntament té previst dur a terme en els propers mesos una modificació puntual del Pla General que redefinirà l’assignació de superfícies per a cadascun dels futurs usos previstos a l’àmbit.
Entre aquests futurs usos del sector, el nou planejament que s’està treballant preveu construir una escola de primària al sòl destinat a equipament públic.
Patrimoni arquitectònic
El desenvolupament del sector Lepanto-Churruca garantirà la conservació de la façana, les volumetries i l’estructura general de la fàbrica Industrias de Hijos de Antonio Fàbregas, SA. i de la xemeneia situada dins del mateix recinte del carrer Lepanto on actualment hi ha la indústria.
Tant la xemeneia com l’edifici de la fàbrica daten del 1856, i originàriament eren part de la indústria de filatures Ca l’Arenes. El Pla Especial de Patrimoni Arquitectònic de Mataró protegeix tant la xemeneia com l’exterior, la volumetria i l’estructura de la fàbrica.
PUMSA adjudica la redacció del projecte bàsic per a l’edificació de l’illa de Can Cruzate
/in Concursos/by Dept. TècnicL’equip tècnic responsable de la proposta presentada sota el lema “Tall” serà l’encarregat de redactar el projecte bàsic de construcció del conjunt arquitectònic de Can Cruzate. “Tall” és una de les propostes que, junt amb “Ens mou la llum” i “Projectar el buit”, van resultar finalistes del concurs convocat per Promocions Urbanístiques de Mataró, SA (PUMSA), i que ha estat millorada per l’equip responsable.
PUMSA va posar en marxa el concurs públic per a l’edificació de l’illa de Can Cruzate l’any 2005, i es van presentar a la convocatòria un total de 47 propostes.
Després d’estudiar tots els projectes, el jurat, format per César Fernández, tècnic i gerent de PUMSA; Xavier Alemany i Mariona Gallifa, arquitectes municipals; Xavier Pous, arquitecte, i Ramon Manent, ambdós membres del Consell del Patrimoni Municipal; i els arquitectes Manuel Ruisánchez i Ramon Sanabria, va declarar desert el primer premi per considerar que cap proposta assolia tots els objectius del concurs. Tot i això, va concedir tres accèssits amb consideració de finalistes als projectes “Ens mou la llum”, “Projectar el buit”, “Tall”, que van rebre una dotació de 6.000 euros cadascuna, i una menció especial per a la proposta “0808”.
Un cop realitzat el procés d’avaluació dels projectes presentats i partint del veredicte del jurat constituït a l’efecte, el Consell d’Administració de la societat va acordar declarar desert el concurs.
Millora dels projectes i resolució
El passat 28 de març, un cop finalitzat el concurs convocat per a l’ordenació de l’illa de Can Cruzate, es va convidar als tres finalistes i la menció especial a que aprofundissin i milloressin els seus respectius projectes tal i com recomanava el jurat del concurs, d’acord amb les directrius dictades per part de PUMSA i l’Ajuntament de Mataró. L’encàrrec de millora a cadascun dels equips ha estat remunerat en 7.500 euros.
Un cop estudiats els projectes que han refet els 4 equips pels mateixos membres que formaven el jurat del concurs, el Consell d’Administració de PUMSA va acordar el 12 de juliol de 2006 adjudicar la redacció del projecte bàsic de construcció de Can Cruzate a l’equip tècnic de Javier de Las Heras Solé, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter i els col·laboradors Asun Belda Esteban, Oscar Barceló Sendrón i Alberto Twose Pérez de Rada, responsables de la proposta que es presentava sota el lema “Tall”.
Aspectes a destacar de la nova proposta “Tall”
Objectius del concurs del 2005
L’illa de Can Cruzate és un espai de 975 m2 de superfície en planta ubicat entre la plaça de l’Ajuntament, la plaça Gran i el carrer d’en Palau. L’objectiu del concurs públic era trobar un projecte d’edificació de tot el conjunt que tingués en compte l’encaix arquitectònic i urbanístic amb l’entorn. Amb aquesta iniciativa d’edificació de l’illa, PUMSA busca millorar la qualitat urbana d’una àrea del centre històric de la ciutat.
Les idees presentades al concurs havien d’acomplir una sèrie de condicions obligatòries, entre elles condicions de respecte als diferents elements d’interès arqueològic i arquitectònic protegits pel Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic de Mataró.
Per seleccionar la idea guanyadora, el jurat s’ha basat en tres eixos principals, tots amb la mateixa importància. En primer lloc, la qualitat i innovació de la proposta arquitectònica, la integració a l’entorn i l’encaix urbanístic i paisatgístic. En segon lloc, la funcionalitat i utilitat de les propostes, racionalitat constructiva i dels costos d’execució. Per últim, la facilitat i costos de manteniment, sostenibilitat i estalvi energètic.
Prohabitatge fa un balanç positiu de la campanya 2006 d’ajuts al lloguer
/in PUMSA/by Dept. TècnicUn total de 622 persones o unitats familiars han sol·licitat enguany les subvencions que atorga la Generalitat de Catalunya i que a Mataró gestiona l’empresa municipal Prohabitatge. Els ajuts van dirigits a nuclis familiars amb rendes baixes o que tenen dificultats per pagar el lloguer de l’habitatge. En total, s’han destinat 7,7 milions d’euros a Catalunya amb aquesta finalitat.
D’aquestes persones, 480 han demanat els ajuts per primera vegada enguany, mentre que 142 ja havien demanat subvencions l’any passat i les han renovat el 2006.
Aquestes dades suposen un salt quantitatiu important respecte a les xifres de l’any passat, quan Prohabitatge va tramitar 183 peticions d’ajuts per al pagament del lloguer.
Tipus de col·lectius
Els ajuts al lloguer són subvencions que ofereix la Generalitat de Catalunya per subvencionar el pagament del lloguer als arrendataris amb dificultats amb l’objectiu de prevenir l’exclusió social residencial. Existeixen quatre tipus diferents de col·lectius que poden rebre els ajuts per al pagament del lloguer de l’habitatge:
En primer lloc, les persones de més de 65 anys, titulars de contractes de lloguer amb pròrroga forçosa anteriors al 9 de Maig de 1985 (Col·lectiu A). Onze persones d’aquest grup han demanat els ajuts per primera vegada el 2006.
El Col·lectiu B el formen aquelles persones arrendatàries d’habitatges administrats per ADIGSA, per administracions o empreses d’àmbit local com PUMSA, o per entitats sense ànim de lucre. En aquest cas, han estat 13 les persones que han fet la sol·licitud enguany.
El col·lectiu que més peticions d’ajut ha demanat ha estat el C, amb un total de 343 sol·licituds presentades el 2006. Aquest grup està format per persones integrades a la Xarxa de Mediació per al Lloguer Social de la Generalitat de Catalunya que es trobin en circumstàncies especials, com per exemple: famílies monoparentals; dones que es trobin en una situació de violència; immigrants; persones de més de 65 anys; persones afectades per assetjament immobiliari; persones en situació d’atur; persones amb una incapacitat superior al 33% declarada per ICASS; o persones amb altres situacions que impliquin un risc d’exclusió social.
Finalment, els joves de fins a 35 anys amb ingressos anuals mínims de 5.500 euros que hagin signat un contracte de lloguer a través de borses joves d’habitatge convingudes amb la Secretaria General de Joventut o mitjançant la Xarxa de Mediació per al Lloguer Social integren el Col·lectiu D. Les sol·licituds d’aquest grup han estat 113.
Quantia de la subvenció
La dotació màxima inicial de les subvencions que preveu aquesta convocatòria és de 7.700.000 euros. Aquesta dotació es distribuirà de la manera següent: 3.700.000 d’euros, per atendre les sol·licituds de les persones que actualment ja reben les subvencions per aquest mateix concepte; 3.000.000 d’euros, per atendre les sol·licituds relacionades amb contractes existents amb anterioritat a la data de publicació d’aquesta convocatòria; i 1.000.000 d’euros, per atendre les sol·licituds relacionades amb nous contractes que se signin a partir de l’entrada en vigor d’aquesta convocatòria, obtinguts per les borses integrades a la Xarxa de Mediació.
Per poder optar a la subvenció, s’exigeixen uns ingressos màxims anuals que depenen del nombre de membres de la unitat familiar, i també es té en compte l’import mensual del lloguer. Amb tot, s’atorguen subvencions fins a un màxim de 240 euros mensuals.
Més enllà de Mataró
Les subvencions a Mataró les gestiona l’empresa municipal Prohabitatge que, gràcies al conveni signat amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, s’encarrega de totes les gestions públiques relacionades amb l’habitatge que du a terme el govern català a la ciutat.
El 2006, per primera vegada, l’entitat municipal ha tramitat expedients procedents d’altres poblacions del Maresme. Tot i així, la majoria de les peticions d’ajut s’han demanat a Mataró (83%), seguit de Premià de Mar (3,5%), Vilassar de Mar (2,5%) i Cabrils (2,3%), entre d’altres.
Període de sol·licituds
Encara que la campanya 2006 d’ajuts al pagament del lloguer va concloure el 15 de juny, hi ha dos casos en què les famílies encara poden demanar la subvenció.
D’una banda, s’ha tornat a obrir el període per a les unitats familiars que l’any passat van rebre els ajuts i els hi corresponia també aquest any, però que encara no els han sol·licitat; de l’altra, els llogaters que tenen un pis gestionat a través de les borses de lloguer de Prohabitatge poden presentar les seves sol·licituds fins el 31 d’octubre.