Als entorns del carrer de Miquel Biada es crearà una plaça i una escola
El regidor d’Urbanisme, Ramon Bassas, ha presentat avui el Pla de Millora Urbana (PMU) de l’illa de Can Fàbregas i de Caralt així com la modificació puntual del Pla General d’Ordenació Municipal (PGOM) dels entorns del carrer de Miquel Biada. Les dues propostes urbanístiques, presentades prèviament en la Comissió Informativa de Serveis Territorials, han de transformar aquest entorn industrial de la ciutat en una zona on es combinin les activitats comercials, les terciàries i les residencials.
La transformació urbanística ha de crear nous espais públics que tindran una doble funció: acollir l’activitat comercial que comportarà la instal·lació d’El Corte Inglés i ser la porta d’accés al centre històric de la ciutat, a través de l’eix comercial del carrer de Sant Benet i de la plaça de les Tereses. La preservació del passat industrial d’aquesta zona, amb el trasllat de la fàbrica Can Fàbregas i de Caralt i la rehabilitació de la fàbrica Fontdevila i Torres, és un dels elements comuns als dos documents urbanístics.
Pla de Millora Urbana de l’illa de Can Fàbregas i de Caralt
1. Ordenació del sòl:
L’àmbit d’actuació disposa de 9.629 m², situats entre els carrers de Miquel Biada, la ronda d’Alfons XII, el carrer de José Maria Torrijos i el passatge de José Maria Torrijos. Del total de l’illa, un 25,10% (2.427 m²) es destinarà a espais lliures (862 m²) i a vials (1.555 m²). La resta de l’illa, un 74,90% (7.212 m²), és sòl privat qualificat com a zona de dotacions i serveis privats per a usos comercials.
L’ordenació urbanística proposada vol, d’una banda, dotar al sòl privat d’una geometria regular per acollir un centre comercial de les característiques requerides. D’altra banda, vol situar el sòl públic de forma que permeti crear una zona urbana àmplia davant de la façana principal del centre comercial, a la banda mar del carrer de Miquel Biada.
Aquesta vorera del carrer de Miquel Biada disposarà d’una primera franja de sòl públic d’una amplada de 15,50 m. De forma complementària també es preveu una altra franja de sòl privat, però d’ús públic, que conforma un porxo cobert de 4 m d’amplada al llarg del carrer de Miquel de Biada i de la ronda d’Alfons XII.
Al mateix temps, el Pla de Millora Urbana de la zona preveu que l’espai lliure destinat a verd urbà sigui una franja central entre els 35 m de distància entre façanes.
El sòl destinat a vialitat es complementa amb l’ampliació del passatge de José Maria Torrijos fins a 12 m i del carrer de José Maria Torrijos fins a 15,50 m. Aquest darrer carrer, que amb la modificació guanya 5,60 m, serà l’accés de mercaderies al centre comercial a través d’una zona de càrrega i descàrrega.
2. Ordenació de l’edifici d’El Corte Inglés:
En el sòl privat d’aquest àmbit es preveu una edificació compacta, en un únic volum regular que estarà alineat als carrers perimetrals. L’alineació de la planta baixa al carrer de Miquel Biada es farà amb un pla endinsat que crearà un porxo, lliure de pilars.
El desnivell existent entre el carrer de Miquel Biada i el carrer de José Maria Torrijos és d’entre 4 i 5,10 metres. Per salvar la diferència, el projecte arquitectònic fa que la planta baixa del carrer de Miquel Biada sigui la planta primera del carrer de José Maria Torrijos.
D’aquesta forma, l’edifici al carrer de Miquel Biada comptarà amb planta baixa i tres pisos mentre que des del carrer de José Maria Torrijos hi haurà planta baixa més quatre alçades.
El projecte preveu, sota rasant, un màxim de cinc plantes soterrani per a aparcament en relació al nivell inferior del carrer de José Maria Torrijos i d’un màxim de sis plantes en relació al carrer de Miquel Biada.
3. Comissió de qualitat arquitectònica:
El PMU de l’illa de Can Fàbregas i de Caralt estableix l’obligatorietat de sotmetre el projecte arquitectònic del nou centre comercial a l’avaluació i informe d’una comissió de qualitat. L’Ajuntament constituirà aquesta comissió amb tres arquitectes professionals, externs al consistori, i amb tres tècnics de diferents serveis de l’Àrea de Serveis Territorials de l’Ajuntament.
4. La mobilitat i l’estacionament:
D’acord amb la Llei de Mobilitat, la tramitació del Pla de Millora de l’illa de Can Fàbregas i de Caralt va acompanyada d’un estudi de mobilitat per a la implantació del centre comercial. Aquest estudi conclou que la zona podrà suportar l’increment de càrrega circulatòria sense generar nous punts de retenció. També analitza la xarxa de transport públic, la xarxa de vianants i bicicletes i proposa actuacions concretes per millorar la circulació en aquesta zona de transformació urbana. El document ha rebut l’informe favorable de l’Autoritat Territorial de la Mobilitat (ATM).
L’aparcament del centre comercial disposarà d’entre 800 i 1.000 places d’aparcament i l’encaix urbanístic ha estudiat la possibilitat de crear un aparcament públic que, tangent al privat, ocuparia aproximadament la meitat de la nova secció del carrer de Miquel Biada. També hi ha la possibilitat d’ampliar aquest aparcament públic fins al subsòl de l’àmbit veí de Ca l’Ymbern.
La construcció conjunta d’una primera fase del nou aparcament públic amb el del centre comercial aportaria entre 200 i 250 places més, sota el carrer de Miquel Biada. L’ampliació de l’aparcament al subsòl d’una part de Ca l’Ymbern podria aportar 300 places més i permetria ubicar uns nous accessos de vianants a l’aparcament.
5. Gestió i càrregues urbanístiques:
La materialització de les càrregues urbanístiques imputables a la parcel·la única privada del centre comercial s’assoleixen en el marc de reparcel·lació, en fase d’aprovació definitiva, que desenvolupa el Pla de Millora Urbana “Ronda Barceló – Fàbregas i de Caralt”.
A banda, hi ha obligacions complementàries derivades específicament del desenvolupament del Pla de millora urbana de l’illa de Can Fàbregas. Entre aquestes obligacions hi ha la urbanització superficial de l’espai privat d’ús públic, la cessió del sòl públic qualificat com espais lliures i com a vials o les actuacions urbanístiques concretes per adaptar-se a les mesures de mobilitat establertes. El Pla de millora també recull una compensació de caràcter econòmic i finalista valorada en 2.862.250 euros, destinada a tasques de restauració i/o rehabilitació d’edificis públics inclosos dins del Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic de Mataró.
6. El trasllat de l’antiga fàbrica Can Fàbregas i de Caralt:
El procés de trasllat de l’antiga fàbrica Can Fàbregas i de Caralt des de la seva ubicació actual fins a la confluència entre el carrer de Miquel Biada i de Tetuán, d’acord amb els criteris de la Direcció General del Patrimoni Cultural, requereix d’un projecte tècnic i l’acompliment d’una sèrie de garanties que es concreten en els següents punts:
– El promotor del projecte i responsable de la seva execució serà l’empresa municipal Promocions Urbanístiques de Mataró, SA (PUMSA).
– El projecte de trasllat haurà de detallar tot el procés i passarà a la consideració i dictamen del Consell Municipal del Patrimoni Arquitectònic i es tramitarà davant de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.
– La tramitació del projecte de trasllat podrà ser simultània a la dels instruments urbanístics implicats i podrà constar de diferents fases d’execució. En aquesta línia es podrà preveure una fase intermèdia d’emmagatzematge i custòdia temporal en un indret proper a l’emplaçament definitiu. La reconstrucció quedarà condicionada a l’execució urbanística dels entorns del carrer de Miquel Biada.
– Pel que fa als costos de l’operació, el trasllat queda inclòs en el desenvolupament del sector de la Ronda Barceló-Fàbregas i de Caralt; l’emmagatzematge i custòdia dels elements a traslladar aniran a càrrec de PUMSA com administració actuant; la reconstrucció dels elements traslladats quedarà absorbida en el procés de gestió i execució urbanística del entorns del carrer de Miquel Biada de forma que les finques on es traslladin els edificis catalogats (nau i edicles) assumiran el cost de la reconstrucció. Per últim, la urbanització de les zones verdes del sector inclourà la reconstrucció de la xemeneia de l’antiga fàbrica a l’espai lliure que es preveu que hi haurà a l’entorn de la fàbrica Fontdevila i Torres.
7. El calendari:
L’execució del Pla de millora urbana de l’illa de Can Fàbregas i de Caralt ha d’anar estretament lligat a les transformacions urbanístiques de la modificació puntual del Pla General d’Ordenació Municipal (PGOM) dels entorns del carrer de Miquel Biada. Per aquest motiu, les agendes es presenten conjuntament:
Entorns del carrer de Miquel Biada
L’àmbit d’aquest sector de 18.784 m² està format per quatre illes situades a l’entorn del carrer de Miquel Biada, una zona que mostra el passat industrial de la ciutat i que ara es transforma per acollir altres usos.
La primera de les illes, amb una superfície de 8.650 m², està compresa entre la ronda de Joan Prim, el carrer de Tetuán, el carrer de Diego de Velázquez i el carrer de Francisco de Goya. En aquest indret es vol crear una plaça de barri adjacent a l’equipament escolar que es crearà a la fàbrica Fontdevila i Torres. La xemeneia de la fàbrica de Can Fàbregas i de Caralt es traslladarà fins aquest espai públic.
La segona illa, amb una superfície de 8.017 m², està compresa pels carrer de Tetuán, de Francisco de Goya, la ronda de Joan Prim i el carrer de Miquel Biada. En aquesta àmbit d’actuació, concretament a la confluència entre el carrer de Tetuán i el de Miquel Biada, està previst la creació d’uns espais lliures per implantar els edicles i la nau centra de la fàbrica de Fàbregas i de Caralt.
La tercera illa, amb una superfície de 783 m², coincideix amb la peça qualificada d’equipament situada a la cantonada del carrer d’Hernán Cortés i la ronda de Joan Prim. En aquesta zona s’incorporen un seguit d’ajustos fora del sector de millora urbana delimitat per millorar l’encaix urbanístic proposat amb el seu entorn més immediat.
La quarta illa, amb un superfície de 1.334 m², correspon a la part de l’illa delimitada pel carrer de Miquel Biada, passatge de José Maria Torrijos i passatge de Ca l’Ymbern. Les previsions urbanístiques marquen la possibilitat d’ampliar l’aparcament del carrer de Miquel Biada a aquesta àmbit.
El Ple del mes de març portarà a votació l’aprovació provisional del Pla de millora urbana de l’illa de Can Fàbregas i de Caralt i l’aprovació inicial de la modificació puntual del PGOUM dels entorns del carrer Miquel Biada.
Execució de les obres de reforma i rehabilitació de l’antiga fàbrica Can Minguell, Mataró. 1a fase: obra civil
/in Concursos/by Dept. TècnicC. de Pablo Iglesias, 63, 2a planta, despatx 10, 08302 Mataró.
Horari de dl. a dj. de 9 a 13h i de 16 a 18.30h. Dv. de 9 a 14h
www.grup-pumsa.cat/concursos/nauminguell/obracivil
Execució de les obres de construcció d’una passera de vianants a la Plaça de la muralla de Mataró
/in Concursos/by Dept. TècnicC. de Pablo Iglesias, 63, 2a planta, despatx 10, 08302 Mataró.
Horari de dl. a dj. de 9 a 13h i de 16 a 18.30h. Dv. de 9 a 14h
www.grup-pumsa.cat/concursos/passera
Execució de les obres d’urbanització del PEMU la Llàntia, T.M. de Mataró. 2a FASE
/in Concursos/by Dept. TècnicC. de Pablo Iglesias, 63, 2a planta, despatx 10, 08302 Mataró.
Horari de dl. a dj. de 9 a 13h i de 16 a 18.30h. Dv. de 9 a 14h
www.grup-pumsa.cat/concursos/lallantia/urbanitzacio-fase2
Construcció de l’estructura d’un edifici per a habitatges al carrer d’Almeria 77 de Mataró
/in Concursos/by Dept. TècnicC. de Pablo Iglesias, 63, 2a planta, despatx 10, 08302 Mataró.
Horari de dl. a dj. de 9 a 13h i de 16 a 18.30h. Dv. de 9 a 14h
www.grup-pumsa.cat/concursos/estructura-almeria
L’alcalde visita les obres de millora de l’Estadi Municipal d’Atletisme
/in PUMSA/by Dept. TècnicL’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, acompanyat del regidor d’Urbanisme i president de l’empresa municipal Promocions Urbanístiques de Mataró, SA (PUMSA), Ramon Bassas, i del regidor d’Esports, Ivan Pera, ha visitat la primera fase de les obres per ampliar la pista i millorar els equipaments de l’Estadi Municipal d’Atletisme.
L’equipament esportiu se situa entre la carretera de Cirera, la riera de Cirera i el carrer de Josep Trueta.
L’Estadi té un ús important per part d’atletes federats de primer nivell i promoció, socis dels clubs d’atletisme que practiquen esport com a lleure, ciutadans que fan activitat física de manera lliure, escolars de la ciutat i municipis propers tant dins de l’assignatura d’Educació Física com per a la celebració de proves dels Jocs Esportius Escolars i participants en cursets i casals d’estiu.
En total, es calcula que anualment utilitzen l’estadi 9 clubs, 7 escoles i 64 equips o col·lectius amb 1.421 esportistes diferents per setmana, a part de les concentracions d’usuaris els dies de competició.
Obres de la primera fase
En aquesta primera fase de les obres s’estan executant les millores necessàries per tal que les dimensions de les pistes i equipaments compleixin les normatives establertes per la Federació Espanyola d’Atletisme. Amb això, es preveu augmentar la demanda esportiva de la ciutat i permetrà celebrar, si es considera, competicions de primera categoria d’àmbit català i espanyol.
Així, es crearan dos carrils més de competició fins arribar als vuit; es construirà un carril al perímetre de la pista per fer els entrenaments de fons; i s’instal·larà nou paviment a tota la pista.
El centre de l’estadi acollirà una zona enjardinada amb gespa natural on se situaran les instal·lacions per a les altres modalitats de l’atletisme. També es crearà una franja al voltant de la pista d’atletisme amb gespa artificial.
Per fer les millores, ha estat necessari l’enderroc de l’edifici que ara acull els vestidors i el magatzem, dels murs adjacents a les grades i de les voreres que existeixen a la zona d’obres. A més, es retirarà el sistema d’enllumenat i el mobiliari urbà situats als terrenys afectats per l’ampliació de l’estadi, que seran reposats posteriorment per uns de nous. També s’hauran de treure alguns dels arbres situats a la zona d’obres, i s’estudiarà la possibilitat de recuperar-los.
El projecte recull la compra de casetes prefabricades que es destinaran provisionalment a vestidors i a sala antidopatge, ja que les existents queden afectades per l’ampliació de la pista d’atletisme, que creix en direcció a Can Serra. Es preveu mantenir el gimnàs annex a l’estadi. També s’ha dissenyat una nova xarxa d’il·luminació i de reg per a tota la pista d’atletisme.
Mentre durin aquestes feines, els usuaris de l’estadi d’atletisme han traslladat la seva activitat a diferents espais esportius de la ciutat i de poblacions properes.
Futures intervencions
La primera fase de les obres de millora de l’estadi d’atletisme van començar al febrer, i la seva finalització està prevista per al proper mes de setembre. El pressupost d’adjudicació és d’1.939.000 €.
El projecte bàsic de reforma total de l’estadi preveu altres actuacions per a fases posteriors, com la construcció d’un edifici de vestidors definitiu, un gimnàs nou i una torre de control per acollir instal·lacions complementàries com la "foto finish".
Acord de col·laboració
La reforma de l’Estadi Municipal d’Atletisme s’emmarca en l’acord de col·laboració signat el març de 2007 entre el Patronat Municipal d’Esports (PME) i la Comissió de Clubs d’Atletisme de Mataró per desenvolupar el Pla de millora de l’atletisme de l’any 2007.
Els objectius de l’acord són consolidar i millorar les estructures esportives dels clubs, desenvolupar el programa de promoció de l’atletisme escolar, treballar en la formació d’entrenadors i completar un calendari d’actes de relleu esportius.
PUMSA enregistrarà imatges del front de mar per documentar la transformació de la ciutat
/in PUMSA/by Dept. TècnicL’empresa municipal Promocions Urbanístiques de Mataró, SA (PUMSA) farà un seguiment gràfic de les obres que es realitzen al front de mar i, en concret, al sector del Rengle, durant tot el seu procés de construcció. L’objectiu és deixar constància de la transformació que Mataró està experimentant en aquest sector i crear un arxiu d’imatges de la ciutat per a futurs usos.
El Rengle, la Porta Laietana, la ronda de Barceló, la zona on es troben la Cooperativa Agrària, l’antiga fàbrica Cabot i Barba i el Cafè de Mar, i l’espai que ocupen el passeig Marítim i el Port són els cinc àmbits que integraran la nova façana marítima de Mataró.
El desenvolupament del front de mar permetrà doblar la façana marítima de la ciutat fins als 3,2 km, de manera que esdevindrà un dels espais de referència per a la ciutadania i el turisme. A més, es crearan 2.600 habitatges, dels quals més del 30% seran a preus públics; 6.000 noves places d’aparcament; el parc TecnoCampusMataró; un centre escolar; equipaments públics; noves zones comercials i d’oficines; espais de lleure i zones verdes; i un hotel davant del mar.
Totes aquestes actuacions suposen una inversió pública i privada de 1.000 milions d’euros en els propers anys.
Transformació important
PUMSA ha encarregat l’enregistrament d’imatges de les obres del front de mar per documentar la transformació que aquest projecte suposarà per a la ciutat. En concret, es recolliran imatges del sector del Rengle, on actualment s’està construint el parc tecnològic i de la innovació TecnoCampusMataró, l’edifici d’un hotel i oficines d’iniciativa privada, i l’edifici empresarial que promou PUMSA. El conjunt d’actuacions en aquest sector suposarà una inversió pública i privada d’aproximadament 350 milions d’euros.
A més de deixar constància dels canvis que experimentarà la ciutat, el seguiment gràfic permetrà disposar d’un banc d’imatges informatitzat amb abundant material audiovisual per als seus futurs usos. Aquest material serà un element de promoció de Mataró o d’atracció d’inversions cap a la ciutat.
Seguin l’exemple d’altres ciutats que han enregistrat les seves transformacions urbanes, s’ha encarregat el seguiment gràfic per la durada de l’obra, que serà, aproximadament, de tres anys i mig. Es recolliran imatges des del mateix punt de càmera per tal que, al final de l’actuació, es pugui visualitzar en un muntatge específic, les diferents transformacions i evolucions de l’espai.
També es reunirà documentació visual des de l’aire, mitjançant la realització de diversos vols fins a la finalització de les obres.
Productora amb experiència
L’empresa que farà el seguiment gràfic de la transformació del Rengle i la postproducció de les imatges és Clara Films, SA, per un import de 182.000 euros.
Es tracta d’una productora amb 20 anys d’història i amb una llarga experiència en projectes de territori (urbanisme, arquitectura, enginyeria i medi ambient). A més, ha rebut diferents premis relacionats amb el seu seguiment gràfic de la transformació del front marítim de Barcelona 1986-1992 o del Fòrum 2004, entre d’altres.
El termini per a les sol·licituds del TEDI i de l’Informe Intern d’Idoneïtat s’ha obert aquesta setmana
/in PUMSA/by Dept. TècnicAquests documents són necessaris per demanar els ajuts a la rehabilitació
El Test de l’Edifici (TEDI) i l’Informe Intern d’Idoneïtat (III) són les inspeccions tècniques gratuïtes necessàries a l’hora de demanar subvencions per a la rehabilitació d’habitatges i d’edificis. El termini de sol·licitud de les revisions s’ha obert aquesta setmana i finalitzarà el 14 d’abril de 2008.
El TEDI és la revisió tècnica que analitza la seguretat i valora l’estat de tots els elements comuns d’un edifici d’habitatges. Aquesta inspecció és obligatòria per a l’obtenció d’ajuts a la rehabilitació de l’immoble, ja que justifica la seva necessitat i idoneïtat.
L’Informe Intern d’Idoneïtat, de la seva banda, es realitza quan es tracta d’un habitatge o d’un edifici unifamiliar i també és necessari haver passat aquesta inspecció a l’hora de demanar ajuts per a la rehabilitació de l’interior dels habitatges. Aquest informe valora la necessitat, idoneïtat i coherència tècnica de realitzar les obres de rehabilitació.
Totes dues inspeccions formen part dels serveis gratuïts relacionats amb l’habitatge que ofereix la Generalitat de Catalunya i que a Mataró gestiona la societat municipal Prohabitatge Mataró, SA.
Requisits necessaris
Tant el TEDI com l’Informe Intern d’Idoneïtat es realitza en edificis o habitatges construïts abans del 1981. Si les obres a realitzar són per millorar l’accessibilitat, l’aïllament tèrmic i/o acústic o les instal·lacions de plaques solars o fotovoltaiques, les inspeccions podran realitzar-se en edificis construïts posteriorment a aquesta data.
Presentació de sol·licituds
El TEDI i l’Informe Intern d’Idoneïtat el poden demanar comunitats de propietaris; titulars d’edificis d’habitatges d’ús residencial; i llogaters, sense consentiment de la propietat, quan estiguin facultats per executar les actuacions de rehabilitació per resolució administrativa o judicial.
Per sol·licitar les inspeccions, cal aportar documentació amb les dades del promotor, del representant, de l’edifici o habitatge a rehabilitar i de les obres que es volen fer.
Els impresos de sol·licitud es poden obtenir al web http://www.grup-pumsa.cat/serveis-prohabitatgemataro/impresos o a les oficines de la societat municipal (carrer de Pablo Iglesias, 63, 1a planta, despatx 5) en horari de dilluns a dijous de 9 a 13 h i de 16 a 18.30 h i divendres de 9 a 14 h. La informació també es troba a les oficines d’atenció ciutadana de l’Ajuntament, als centres cívics, consultar a la web de l’Ajuntament (www.mataro.cat) o bé trucar al telèfon d’atenció ciutadana 010.
Les sol·licituds s’han de presentar a les mateixes oficines de Prohabitatge Mataró en els horaris anteriorment especificats.
Per tal d’adequar el nombre de sol·licituds del TEDI i de l’Informe Intern d’Idoneïtat a l’assignació pressupostària disponible pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, l’any 2008 està previst realitzar un total de 1.000 TEDI i 500 Informes Interns d’Idoneïtat a tot Catalunya.
Notificació de la resolució
En un termini aproximat de sis mesos, a comptar des de la presentació de la sol·licitud del TEDI o l’Informe Intern d’Idoneïtat, els sol·licitats rebran la informació del resultat, que els determinarà si poden obtenir ajut i per quines obres.
Les obres podran començar un cop notificat el resultat. En tot cas, és obligatori comunicar a l’Administració que s’ha iniciat les obres amb el model d’imprès normalitzat per la Secretaria d’Habitatge.
PUMSA rehabilita la xemeneia de la fàbrica Minguell
/in PUMSA/by Dept. TècnicL’empresa municipal Promocions Urbanístiques de Mataró, SA (PUMSA) va iniciar ahir la rehabilitació de la xemeneia de l’antiga fàbrica Minguell, catalogada dins el Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic de Mataró. Posteriorment, PUMSA convocarà un concurs públic per a la recuperació de la fàbrica.
La Nau Minguell data de l’any 1854 i era un fàbrica de filatura, tint i confecció. Es troba al carrer d’Antoni Puigblanch, entre els carrers de Sant Bonaventura, de Pasqual Madoz i de Manuel José Quintana.
L’edifici es distribueix en planta baixa i tres plantes pis i va ser dividit, l’any 1962, en dues parts a causa de l’obertura del carrer de Pasqual Madoz. Una de les parts, l’oriental, és propietat de PUMSA i l’altra part de l’edificació és de titularitat privada.
Rehabilitació de la xemeneia
La rehabilitació de la xemeneia es durà a terme en vàries fases amb l’objectiu de recuperar el seu aspecte original. La primera etapa dels treballs, que va començar ahir, es basa en la inspecció de l’interior de la xemeneia i en netejar-la de les restes de construccions adossades que no formen part de la mateixa. A més, s’ha instal·lat una bastida exterior que cobrirà completament la xemeneia mentre durin les obres per garantir la seguretat dels treballs.
La primera fase de la rehabilitació s’ha adjudicat a l’empresa Vertisub, SL amb un pressupost de 15.549 euros. Està previst que aquests primers treballs concloguin a finals d’abril de 2008. Un cop retirats els elements superflus de la xemeneia, es definiran els treballs que es faran en les properes fases.
Recuperació de la fàbrica
PUMSA també té previst recuperar la part de la fàbrica Minguell, que és de la seva propietat, i convertir-la en un equipament. PUMSA convocarà un concurs públic per adjudicar les obres de recuperació d’aquest edifici. El Consell d’Administració de l’empresa municipal té previst aprovar el plec de condicions d’aquesta convocatòria en la reunió del proper 25 de març.
Major protecció de la fàbrica
El passat 8 de gener, la Junta de Govern Local va aprovar inicialment la modificació del Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic de Mataró per canviar el nivell de protecció de la fàbrica Minguell. L’adopció d’aquest acord anava precedit d’un informe, de desembre de 2006, de l’arquitecte Oriol Bohigas i d’un debat en el si del Consell del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de la ciutat, el 18 de desembre de 2006.
D’aquesta manera, l’antiga fàbrica Minguell passa de tenir un nivell de protecció documental (H), a comptar amb un nivell de protecció (A) que conserva les façanes, la volumetria i l’estructura general.
La xemeneia del conjunt, a l’igual que la resta de xemeneies de la ciutat, es va catalogar amb nivell de protecció C quan es va incorporar al catàleg del Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic de Mataró l’any 2002.
Imatge de la xemeneia que ara es restaurarà.
El Corte Inglés ocuparà el 75% de l’illa de Can Fàbregas i de Caralt i el 25% serà espai públic
/in Ajuntament de Mataró/by Dept. TècnicAls entorns del carrer de Miquel Biada es crearà una plaça i una escola
El regidor d’Urbanisme, Ramon Bassas, ha presentat avui el Pla de Millora Urbana (PMU) de l’illa de Can Fàbregas i de Caralt així com la modificació puntual del Pla General d’Ordenació Municipal (PGOM) dels entorns del carrer de Miquel Biada. Les dues propostes urbanístiques, presentades prèviament en la Comissió Informativa de Serveis Territorials, han de transformar aquest entorn industrial de la ciutat en una zona on es combinin les activitats comercials, les terciàries i les residencials.
La transformació urbanística ha de crear nous espais públics que tindran una doble funció: acollir l’activitat comercial que comportarà la instal·lació d’El Corte Inglés i ser la porta d’accés al centre històric de la ciutat, a través de l’eix comercial del carrer de Sant Benet i de la plaça de les Tereses. La preservació del passat industrial d’aquesta zona, amb el trasllat de la fàbrica Can Fàbregas i de Caralt i la rehabilitació de la fàbrica Fontdevila i Torres, és un dels elements comuns als dos documents urbanístics.
Pla de Millora Urbana de l’illa de Can Fàbregas i de Caralt
1. Ordenació del sòl:
L’àmbit d’actuació disposa de 9.629 m², situats entre els carrers de Miquel Biada, la ronda d’Alfons XII, el carrer de José Maria Torrijos i el passatge de José Maria Torrijos. Del total de l’illa, un 25,10% (2.427 m²) es destinarà a espais lliures (862 m²) i a vials (1.555 m²). La resta de l’illa, un 74,90% (7.212 m²), és sòl privat qualificat com a zona de dotacions i serveis privats per a usos comercials.
L’ordenació urbanística proposada vol, d’una banda, dotar al sòl privat d’una geometria regular per acollir un centre comercial de les característiques requerides. D’altra banda, vol situar el sòl públic de forma que permeti crear una zona urbana àmplia davant de la façana principal del centre comercial, a la banda mar del carrer de Miquel Biada.
Aquesta vorera del carrer de Miquel Biada disposarà d’una primera franja de sòl públic d’una amplada de 15,50 m. De forma complementària també es preveu una altra franja de sòl privat, però d’ús públic, que conforma un porxo cobert de 4 m d’amplada al llarg del carrer de Miquel de Biada i de la ronda d’Alfons XII.
Al mateix temps, el Pla de Millora Urbana de la zona preveu que l’espai lliure destinat a verd urbà sigui una franja central entre els 35 m de distància entre façanes.
El sòl destinat a vialitat es complementa amb l’ampliació del passatge de José Maria Torrijos fins a 12 m i del carrer de José Maria Torrijos fins a 15,50 m. Aquest darrer carrer, que amb la modificació guanya 5,60 m, serà l’accés de mercaderies al centre comercial a través d’una zona de càrrega i descàrrega.
2. Ordenació de l’edifici d’El Corte Inglés:
En el sòl privat d’aquest àmbit es preveu una edificació compacta, en un únic volum regular que estarà alineat als carrers perimetrals. L’alineació de la planta baixa al carrer de Miquel Biada es farà amb un pla endinsat que crearà un porxo, lliure de pilars.
El desnivell existent entre el carrer de Miquel Biada i el carrer de José Maria Torrijos és d’entre 4 i 5,10 metres. Per salvar la diferència, el projecte arquitectònic fa que la planta baixa del carrer de Miquel Biada sigui la planta primera del carrer de José Maria Torrijos.
D’aquesta forma, l’edifici al carrer de Miquel Biada comptarà amb planta baixa i tres pisos mentre que des del carrer de José Maria Torrijos hi haurà planta baixa més quatre alçades.
El projecte preveu, sota rasant, un màxim de cinc plantes soterrani per a aparcament en relació al nivell inferior del carrer de José Maria Torrijos i d’un màxim de sis plantes en relació al carrer de Miquel Biada.
3. Comissió de qualitat arquitectònica:
El PMU de l’illa de Can Fàbregas i de Caralt estableix l’obligatorietat de sotmetre el projecte arquitectònic del nou centre comercial a l’avaluació i informe d’una comissió de qualitat. L’Ajuntament constituirà aquesta comissió amb tres arquitectes professionals, externs al consistori, i amb tres tècnics de diferents serveis de l’Àrea de Serveis Territorials de l’Ajuntament.
4. La mobilitat i l’estacionament:
D’acord amb la Llei de Mobilitat, la tramitació del Pla de Millora de l’illa de Can Fàbregas i de Caralt va acompanyada d’un estudi de mobilitat per a la implantació del centre comercial. Aquest estudi conclou que la zona podrà suportar l’increment de càrrega circulatòria sense generar nous punts de retenció. També analitza la xarxa de transport públic, la xarxa de vianants i bicicletes i proposa actuacions concretes per millorar la circulació en aquesta zona de transformació urbana. El document ha rebut l’informe favorable de l’Autoritat Territorial de la Mobilitat (ATM).
L’aparcament del centre comercial disposarà d’entre 800 i 1.000 places d’aparcament i l’encaix urbanístic ha estudiat la possibilitat de crear un aparcament públic que, tangent al privat, ocuparia aproximadament la meitat de la nova secció del carrer de Miquel Biada. També hi ha la possibilitat d’ampliar aquest aparcament públic fins al subsòl de l’àmbit veí de Ca l’Ymbern.
La construcció conjunta d’una primera fase del nou aparcament públic amb el del centre comercial aportaria entre 200 i 250 places més, sota el carrer de Miquel Biada. L’ampliació de l’aparcament al subsòl d’una part de Ca l’Ymbern podria aportar 300 places més i permetria ubicar uns nous accessos de vianants a l’aparcament.
5. Gestió i càrregues urbanístiques:
La materialització de les càrregues urbanístiques imputables a la parcel·la única privada del centre comercial s’assoleixen en el marc de reparcel·lació, en fase d’aprovació definitiva, que desenvolupa el Pla de Millora Urbana “Ronda Barceló – Fàbregas i de Caralt”.
A banda, hi ha obligacions complementàries derivades específicament del desenvolupament del Pla de millora urbana de l’illa de Can Fàbregas. Entre aquestes obligacions hi ha la urbanització superficial de l’espai privat d’ús públic, la cessió del sòl públic qualificat com espais lliures i com a vials o les actuacions urbanístiques concretes per adaptar-se a les mesures de mobilitat establertes. El Pla de millora també recull una compensació de caràcter econòmic i finalista valorada en 2.862.250 euros, destinada a tasques de restauració i/o rehabilitació d’edificis públics inclosos dins del Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic de Mataró.
6. El trasllat de l’antiga fàbrica Can Fàbregas i de Caralt:
El procés de trasllat de l’antiga fàbrica Can Fàbregas i de Caralt des de la seva ubicació actual fins a la confluència entre el carrer de Miquel Biada i de Tetuán, d’acord amb els criteris de la Direcció General del Patrimoni Cultural, requereix d’un projecte tècnic i l’acompliment d’una sèrie de garanties que es concreten en els següents punts:
– El promotor del projecte i responsable de la seva execució serà l’empresa municipal Promocions Urbanístiques de Mataró, SA (PUMSA).
– El projecte de trasllat haurà de detallar tot el procés i passarà a la consideració i dictamen del Consell Municipal del Patrimoni Arquitectònic i es tramitarà davant de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.
– La tramitació del projecte de trasllat podrà ser simultània a la dels instruments urbanístics implicats i podrà constar de diferents fases d’execució. En aquesta línia es podrà preveure una fase intermèdia d’emmagatzematge i custòdia temporal en un indret proper a l’emplaçament definitiu. La reconstrucció quedarà condicionada a l’execució urbanística dels entorns del carrer de Miquel Biada.
– Pel que fa als costos de l’operació, el trasllat queda inclòs en el desenvolupament del sector de la Ronda Barceló-Fàbregas i de Caralt; l’emmagatzematge i custòdia dels elements a traslladar aniran a càrrec de PUMSA com administració actuant; la reconstrucció dels elements traslladats quedarà absorbida en el procés de gestió i execució urbanística del entorns del carrer de Miquel Biada de forma que les finques on es traslladin els edificis catalogats (nau i edicles) assumiran el cost de la reconstrucció. Per últim, la urbanització de les zones verdes del sector inclourà la reconstrucció de la xemeneia de l’antiga fàbrica a l’espai lliure que es preveu que hi haurà a l’entorn de la fàbrica Fontdevila i Torres.
7. El calendari:
L’execució del Pla de millora urbana de l’illa de Can Fàbregas i de Caralt ha d’anar estretament lligat a les transformacions urbanístiques de la modificació puntual del Pla General d’Ordenació Municipal (PGOM) dels entorns del carrer de Miquel Biada. Per aquest motiu, les agendes es presenten conjuntament:
Entorns del carrer de Miquel Biada
L’àmbit d’aquest sector de 18.784 m² està format per quatre illes situades a l’entorn del carrer de Miquel Biada, una zona que mostra el passat industrial de la ciutat i que ara es transforma per acollir altres usos.
La primera de les illes, amb una superfície de 8.650 m², està compresa entre la ronda de Joan Prim, el carrer de Tetuán, el carrer de Diego de Velázquez i el carrer de Francisco de Goya. En aquest indret es vol crear una plaça de barri adjacent a l’equipament escolar que es crearà a la fàbrica Fontdevila i Torres. La xemeneia de la fàbrica de Can Fàbregas i de Caralt es traslladarà fins aquest espai públic.
La segona illa, amb una superfície de 8.017 m², està compresa pels carrer de Tetuán, de Francisco de Goya, la ronda de Joan Prim i el carrer de Miquel Biada. En aquesta àmbit d’actuació, concretament a la confluència entre el carrer de Tetuán i el de Miquel Biada, està previst la creació d’uns espais lliures per implantar els edicles i la nau centra de la fàbrica de Fàbregas i de Caralt.
La tercera illa, amb una superfície de 783 m², coincideix amb la peça qualificada d’equipament situada a la cantonada del carrer d’Hernán Cortés i la ronda de Joan Prim. En aquesta zona s’incorporen un seguit d’ajustos fora del sector de millora urbana delimitat per millorar l’encaix urbanístic proposat amb el seu entorn més immediat.
La quarta illa, amb un superfície de 1.334 m², correspon a la part de l’illa delimitada pel carrer de Miquel Biada, passatge de José Maria Torrijos i passatge de Ca l’Ymbern. Les previsions urbanístiques marquen la possibilitat d’ampliar l’aparcament del carrer de Miquel Biada a aquesta àmbit.
El Ple del mes de març portarà a votació l’aprovació provisional del Pla de millora urbana de l’illa de Can Fàbregas i de Caralt i l’aprovació inicial de la modificació puntual del PGOUM dels entorns del carrer Miquel Biada.
Entra en servei la nova empresa encarregada de la retirada de vehicles
/in PUMSA/by Dept. TècnicDes de passat dia 1 de març l’empresa Estacionamientos y Servicios, SA, (EYSA) es fa càrrec de la retirada dels vehicles de la via pública indegudament estacionats i el seu posterior trasllat al dipòsit municipal. La flota de grues de la nova adjudicatària aporta una sèrie de prestacions que permetran millorar el servei a la ciutat.
EYSA disposa d’un equip humà de vuit conductors i un encarregat. També aporta tres vehicles grua i un de reserva per dur a terme la seva funció. Gestió Integral de Trànsit Mataró, SL (GINTRA) és qui s’encarrega de la part administrativa del servei de retirada de vehicles i els dipòsits i té previst contractar sis persones, quatre de les quals ja s’han incorporat a l’empresa. Part de la plantilla prové de l’empresa adjudicatària anterior.
La nova flota té la suficient maniobrabilitat per actuar en vies estretes i incorpora tots els accessoris i equips mecànics necessaris per facilitar la càrrega i descàrrega dels vehicles retirats. Cada grua disposa d’un sistema de senyalització d’emergència i el mètode de subjecció amb el vehicle retirat està homologat. Una altra característica és que les noves grues funcionen amb combustible biodiesel, que reduirà les emissions a l’atmosfera i contribuirà a preservar el medi ambient.
Aquestes grues podran retirar vehicles de fins a 3.500 Kg, són aptes per al trasllat de ciclomotors i compten amb un accessori que permetrà retirar vàries motocicletes alhora.
Els vehicles grua estan preparats per integrar en breu un sistema GPS de seguiment i comunicació, i tots els conductors tenen una càmera de fotos digital per deixar constància de la infracció del vehicle retirat.
Adjudicació del servei
El 12 de desembre de 2007, el Consell d’Administració de GINTRA va adjudicar per concurs el servei de retirada a Estacionamientos y Servicios, SA, amb un pressupost anual de 434.157 euros, IVA inclòs.
EYSA es farà càrrec de les funcions operatives de la retirada de vehicles durant un termini de 5 anys, que es podran prorrogar com a màxim en tres anys més. També es farà càrrec d’altres feines complementàries com la senyalització provisional de la via pública (en casos com la poda d’arbres, esdeveniments al carrer, etc.), la immobilització de vehicles amb parany o el moviment de vehicles i objectes de la via pública o dels dipòsits de vehicles de Mataró.
A part de les funcions operatives adjudicades a EYSA, el dipòsit de vehicles precisa d’unes tasques administratives que seran dutes a terme directament des de GINTRA donada l’especialització tècnica que aquestes requereixen.
Trasllat del dipòsit de la grua
El dipòsit de vehicles de la grua es troba en l’actualitat a la primera planta subterrània de l’aparcament de la plaça de Granollers, amb 106 places.
Un cop finalitzin les obres de l’aparcament subterrani de la ronda de Rafael Estrany, previstes per al proper mes de juny, el dipòsit municipal es traslladarà de forma provisional a la primera planta d’aquest aparcament, que compta amb 134 places.