GINTRA inicia la comercialització de les places de lloguer de l’aparcament del carrer d’Euskadi

La societat municipal Gestió Integral de Trànsit Mataró, SL (GINTRA) inicia el lloguer de les places del nou aparcament de la Llàntia, situat a la planta baixa de l’edifici que acollirà el futur pavelló esportiu municipal del barri, al carrer d’Euskadi

Característiques de l’aparcament
L’aparcament té una superfície útil de 1.990 m2 i compta amb 88 places de cotxe, 2 de les quals destinades a persones amb mobilitat reduïda, i 6 places de moto, totes distribuïdes en una sola planta.
 
L’accés a l’aparcament és independent de l’equipament esportiu i se situa a peu pla del passatge de darrera dels habitatges del carrer de Suècia.
 
Està previst que l’aparcament es posi en marxa a partir del proper mes d’abril.
 

Preu de les places
El preu de les places de cotxe en règim de lloguer és de 82,45 € i 41,23 € les places de moto. Però, si s’efectua el pagament del lloguer trimestralment, el preu de la plaça de cotxe és de 178,80 € (59,60 €/mes) i 81,42 € les places de moto (27,14 €/mes).
 
 
Informació i lloguer
Tots els interessats en una plaça hauran de dirigir-se a les oficines de GINTRA, que estan situades a la primera planta soterrània de l’aparcament de la ronda de Rafael Estrany, 36, en horari de dilluns a divendres de 9.00 a 13.00 h i de 16.00 a 18.30 h i divendres de 9.00 a 14.00 h.
 
També podran obtenir informació a l’Ajuntament de Mataró, a les Oficines d’Atenció Ciutadana, Centres Cívics, telèfon 010, al web municipal o bé, al web del Grup PUMSA.
 

Subministrament, instal·lació, posada en marxa i manteniment dels ascensors de l’Edifici de Serveis a la Innovació (Edifici A) i de l’Edifici del Coneixement (Edifici B), de la seu del Tecnocampus Mataró.

Enllaços: Informació detallada

L’alcalde visita la urbanització del nou espai públic de la plaça de la Muralla
L’actuació ha permès ampliar la plaça de la Muralla i unificar l’espai existent

L’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, ha presidit avui la visita oficial del nou espai públic de la plaça de la Muralla amb motiu de l’acabament de les obres d’urbanització. A la visita també ha assistit el regidor d’Urbanisme i president de PUMSA, Ramon Bassas i la presidenta del Pla Integral Centre-Eixample-Havana, Montserrat López.

L’espai públic que s’ha urbanitzat es troba a l’àmbit de Can Xammar, és una superfície irregular resultant de les edificacions del Camí Ral entre el 246 i  el 252 i del carrer de l’Hospital des del número 32 al 44 (UA-48).

Aquestes obres han fet possible la continuació de la plaça de la Muralla en un sol nivell, aconseguint un recorregut adaptat directe entre el Camí Ral, la plaça de la Muralla i el carrer de l’Hospital, i alhora la comunicació amb diferents carrers del centre històric. Aquest nou espai públic envolta la nova promoció d’habitatges i locals comercials privats.

L’àmbit d’actuació ha afectat una superfície de 2.604 m2 i ha suposat un cost de 290.000 euros. Les obres han estat finançades pel promotor privat, Promociones Molina 5, SL sota la gestió de l’empresa municipal, Promocions Urbanístiques de Mataró, SA (PUMSA) com a administració actuant del sector.

Obres d’urbanització
S’ha pavimentat el nou espai, mantenint els mateixos materials de la plaça de la Muralla. Pel que fa als serveis i infraestructures, es disposa de nova xarxa de clavegueram, nou sistema de drenatge d’aigües pluvials, sistema de reg, i serveis d’electricitat i telèfon.

També s’ha col·locat divers mobiliari urbà, així com jocs infantils i senyalització. A més s’han situat diversos punts de llum i s’han plantat nous arbres.

Transformació de Can Xammar
En els darrers temps, el sector de Can Xammar ha sofert canvis importants en l’entramat urbà. Es tracta d’un dels projectes més importants dels que han portat a terme els darrers anys PUMSA i l’Ajuntament de Mataró, que suposa la transformació d’una superfície de 9.600 m2.

Les obres d’urbanització d’aquest nou espai estan incloses dins del Projecte d'urbanització de l'espai públic resultant de les edificacions del Camí Ral 254-266, que es va aprovar el juny de 2004.

Aquest espai es troba al cor del nucli històric de Mataró. La primera actuació que va fer-se va ser a la plaça de Can Xammar i la reurbanització dels carrers de Na Pau, Sant Cristòfor i Baixada de les Espenyes, unes obres que van servir per posar en relleu les restes arqueològiques trobades a la zona. També es va crear un aparcament subterrani i s'han construït diverses promocions d'habitatges i locals comercials, així com les obres de consolidació de la muralla del segle XVI o la construcció de la passarel•la de vianants que connecta la plaça de Can Xammar amb la de la Muralla i la Baixada de les Escaletes.

També dins de l’àmbit, està en marxa la construcció d’un edifici d’oficines, ubicat a la Baixada de les Espenyes que conviurà amb les troballes arqueològiques existents al mateix solar.

El sector de la construcció ha de fer el pas cap a la industrialització
La construcció modular ha de ser una de les alternatives a la crisi de l’habitatge

Ahir, la regidoria d’habitatge de l’Ajuntament de Mataró, a través de l’empresa municipal Prohabitatge Mataró va organitzar una jornada tècnica sobre la construcció modular, “Una alternativa innovadora a la crisi de l’habitatge”.

Durant la jornada va quedar palès que l’època de crisi que estem vivint pot convertir-se en una oportunitat pel sector de la construcció i a la vegada permetrà una evolució del mateix. També ha quedat clar que la construcció modular pot ser una eina clau perquè les empreses que millorin els processos constructius, alhora guanyin competitivitat.

Els avantatges de la construcció modular, o aquell tipus de construcció que es basa en elements o mòduls elaborats mitjançant un procés constructiu industrialitzat i estandarditzat, va ser el fil conductor de la jornada, on, davant de 150 assistents, ponents d’alt nivell van exposar les raons per apostar per aquest tipus de construcció en èpoques difícils i de reflexió com l’actual.

Per la seva part, Francesc Teixidó, conseller delegat d’habitatge de l’Ajuntament de Mataró i president de Prohabitatge, ha posat de manifest que “des de l’orientació a les necessitats de la societat i buscant la màxima qualitat, la construcció modular apunta cap a la industrialització del procés constructiu, tal i com ha succeït en la majoria de sectors econòmics, i és en aquesta línia que l’Ajuntament de Mataró treballa per impulsar la innovació garantint alts nivells de qualitat per posar-los a l’abast dels mataronins”.

Les quatre sessions de la jornada, així com la taula rodona han evidenciat nombrosos avantatges de la construcció modular, basada en un procés productiu on l’edifici està pensat des de l’estandardització.

Els avantatges fonamentals d’aquest procés constructiu són la reducció del temps, la qualitat de l’edificació, així com la reducció dels costos, la millora de la sostenibilitat i de la seguretat.

La reducció del termini d’execució, fa que un edifici pugui estar construït en dos o tres mesos. Un sector on els terminis són sempre llargs, implica tant una reducció de la despesa energètica com una minimització dels residus, per tant, una millora en sostenibilitat. També, aquest procés industrial implica més seguretat pels treballadors del sector.

La construcció d’edificis a través de mòduls no només és aplicable a habitatges, sinó que els projectes presentats pels ponents han posat de manifest que  edificis com hotels, residències d’avis i estudiants, biblioteques i tot tipus d’equipaments són possibles.

Les ponències
La jornada es va desenvolupar durant tot el matí d’ahir a la Sala d’Actes de Caixa Laietana. Francesc Teixidó, conseller delegat d’habitatge de l’Ajuntament de Mataró i president de Prohabitatge va obrir l’acte i va donar el pas a quatre sessions, per explicar quatre projectes diferents.

Felipe Pich-Aguilera, soci de l’equip d’arquitectura Pich-Aguilera, Josep Armengol, director general de CompactHabit, Jordi Roig, soci de Taller d’Arquitectes Col.laboradors, Agustín Vàzquez i Ramon Prat com a autors dels projectes residencials de l’INCASOL a Banyoles i Torelló, respectivament  i Luís Alonso, soci fundador de Alonso & Balaguer Arquitectes Associats responsable del projecte de vivendes modulars de Mataró van estar els ponents que van endegar un procés de reflexió idoni per l’època actual.

La taula rodona, on tots els ponents, juntament amb Antoni Floriach, vocal territorial de CAATEEB a Mataró, Lluís Comerón, degà del COAC, Ester  Llorenç, cap del servei de programació d’habitatge protegit i Gonçal Marquès, cap de l’àrea edificable de l’INCASÒL, ha estat el moment de participació del públic, -format per arquitectes, aparelladors, enginyers i promotors-, i de reflexió en comú.

L’ajuntament aprova inicialment el projecte d’urbanització del PMU Iveco–Renfe–Farinera-Veïnat de Valldeix

Avui, la Junta de Govern Local ha aprovat inicialment el projecte d’urbanització del Pla de Millora Urbana (PMU) de l’àmbit Iveco–Renfe–Farinera–Veïnat de Valldeix, aprovat definitivament l’11 de març de 2009 per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona.

Aquest projecte està vinculat a la Modificació Puntual del Pla General d’ordenació dels àmbits Iveco-Renfe/Farinera/Veïnat de Valldeix, aprovada definitivament el 23 de gener de 2007. La modificació puntual defineix un sector discontinu de millora urbana amb l’objectiu de transformar els antics usos industrials en una nova implantació residencial i de serveis, d’acord amb les transformacions de l’entorn. Aquesta discontinuïtat es tradueix en tres àmbits delimitats però constitueix un sol sector de planejament.

Definició dels àmbits del PMU
L’àmbit Iveco-Renfe, amb una superfície de 86.983 m2, té forma triangular i es troba situat entre l’avinguda d’Ernest Lluch, l’avinguda del Maresme i els espais ocupats per l’activitat de Renfe.

L’antiga fàbrica de la Farinera i queda situada a l’illa definida per la ronda de Barceló, l’avinguda del Maresme, el carrer dels Germans Thos i Codina i el carrer de Josep Abril. L’àmbit  té una superfície de 6.539 m2

Per últim, el veïnat de Valldeix, amb una superfície de 9.003 m2, queda situat a tocar de la riera de Can Soler.

Les xifres del PMU
El Pla de Millora Urbana afecta a una superfície total de 102.525 m2 dels quals 59.333 m2 són de sòl públic i d’aquests ,18.579 m2 es destinaran a sistema viari, 29.733 m2 a espais lliures i 11.021 m2 a equipaments. Als 29.733 m2 d’espais lliures que es destinaran a zona verda cal afegir els 15.000 m2 de titularitat privada que seran d’ús públic.

El planejament del sector preveu un parc lineal que doni continuïtat al passeig del Rengle.

Quant al sostre edificable del sector, 101.660 m2 es destinarà a usos residencials, i 31.340 m2 per a usos terciaris. El sostre residencial suposarà la construcció de 1.235 habitatges, 837 lliures , 271 de preu protegit i 127 de preu concertat.

Descripció de les obres d’urbanització
El projecte d’urbanització que ara s’aprova inicialment és el projecte tècnic necessari per a executar les obres que determina el planejament i que són a grans trets: els nous carrers, els espais lliures destinats a zona verda, les obres de condicionament de la riera de Valldeix i la reurbanització d’un tram de l’avinguda del Maresme.

Les obres d’urbanització consisteixen en la pavimentació de les calçades i les voreres afectades de tot l’àmbit, aquestes amb amplades variables des de 2,50 fins a 8 m d’amplada i la renovació de les xarxes de serveis existents.

Pel que fa al clavegueram, es preveu la col·locació d’una nova xarxa de col·lectors que millorarà i connectarà amb l’existent. També es modificarà la xarxa d’aigua, es soterraran les línies elèctriques, es substituirà la xarxa de telecomunicacions i s’ampliarà la de gas per cobrir tota la nova urbanització.

Es preveu també la instal·lació de l’enllumenat públic adaptat a cadascun dels diferents espais.

Quant a la jardineria, es plantaran diferents espècies vegetals, i es crearà un sistema de reg automatitzat. I a més, s’instal·laran contenidors soterrats per a la recollida dels residus urbans.

Pel que es refereix a l’àmbit del Veïnat de Valldeix, el projecte preveu, una vegada posada en marxa el Servei de Manteniment de l’ajuntament, el condicionament del camí i la canalització del torrent que passa pel sector per tal de garantir el correcte accés a l’àmbit.

Pressupost
El projecte ha estat redactat per l’empresa EIPO, SL i SVC Arquitectes per encàrrec de l’empresa municipal Promocions Urbanístiques de Mataró, SA, (PUMSA). El pressupost estimat per a l’execució de les obres és de 25 milions d’euros.

L’execució de les obres es preveu que es vagi desenvolupant per fases i que es pugui iniciar a principis de l’any 2011, d’acord també amb la construcció tant de les promocions públiques com privades.

Tramitació
El projecte és sotmès a informació pública per un període de 30 dies. Abans de l’aprovació definitiva, el projecte ha d’obtenir el vist-i-plau de l’Agència Catalana de l’Aigua, de la Direcció General de Carreteres de la Generalitat de Catalunya i del Ministeri de Foment.
 

PUMSA realitza un procediment d’homologació d’Agents de la Propietat Immobiliària
Amb aquesta homologació, els APIS podran comercialitzar els immobles propietat de PUMSA

El Consell d’Administració de PUMSA va acordar en la sessió del passat dia 26 de gener, després de dur a terme la tramitació corresponent, l’homologació de diferents Agents de la Propietat Immobiliària, (APIS), a fi i efecte de comercialitzar els béns immobles propietat de l’empresa municipal.
 
Aquesta col·laboració entre el sector públic i el privat representa un pas endavant que permet portar a terme una col·laboració per fer front a un sector que, fruit de la crisi, està passant per un moment difícil.
 
PUMSA ja ha homologat a diferents APIS de Mataró, els que s’han presentat al concurs convocat el passat 30 de desembre. Per valorar les empreses, s’ha tingut en compte tant la proposta econòmica com la proposta tècnica que han presentat.
 
Amb aquesta iniciativa, PUMSA vol unificar la seva oferta d’habitatges, aparcaments i locals comercials i posar-la a l’abast de tothom, tant del ciutadà que ja està habituat a dirigir-se a les oficines de PUMSA com de qui només tracta directament amb els APIS.
 
Amb aquest acord, PUMSA segueix garantint que la política de preus segueixi essent la política que sempre ha portat a terme l’empresa municipal.
 
PUMSA té una oferta d’immobles amb unes característiques que els fan diferents en el seu vessant més social, ja siguin protegits, per a joves, per a gent gran, amb mobilitat reduïda, etc. Amb el seu compromís amb la mobilitat de Mataró, l’empresa ofereix aparcaments que s’adapten a les necessitats de la ciutat a la vegada que col·labora en la millora de la mobilitat urbana de Mataró. Amb la construcció de naus i locals industrials, PUMSA aposta per una ciutat amb futur i potencia l’entrada i el desenvolupament de noves empreses a la ciutat.

L’alcalde visita les noves instal·lacions del Servei de Manteniment i Serveis
L’equipament està ubicat al veïnat de Valldeix

 

 

 L’alcalde, Joan Antoni Baron, va visitar ahir el nou equipament municipal del Servei de Manteniment i Serveis ubicat al veïnat de Valldeix (riera de Can Soler, s/n).
 
A aquestes noves instal·lacions s’hi han traslladat la direcció, les oficines i l’àrea tècnica del servei així com els oficis i els tallers amb els materials i eines de cada grup de treball. En aquest espai també hi ha una nau on s’hi emmagatzemen les carrosses de la Cavalcada de Reis i diferents material i una nau per emmagatzemar materials arqueològics per al Servei d’Arqueologia de l’Ajuntament. Les obres seran finançades pel Fons Estatal per a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local (FEOSL).
 
En aquest nou equipament es continuarà donant el servei d’atenció al públic i el registre de documents. L’espai disposa de places d’aparcament reservades per a les visites. Tot i això, els ciutadans que no es vulguin desplaçar poden fer les gestions de manera presencial en qualsevol oficina d’atenció ciutadana o a bé a través del telèfon d’atenció ciutadana 010.
 
El trasllat al nou edifici va començar a mitjan gener i es va anar fent progressivament fins a finals de gener.
 
El canvi d’ubicació d’aquest servei, conjuntament al proper trasllat de l’Institut d’Esports a noves instal·lacions, deixa lliure les naus de l’Escorxador per poder començar les obres de la segona biblioteca pública de Mataró.
 
 
Les noves instal·lacions
 
L’empresa municipal Promocions Urbanístiques de Mataró, SA (PUMSA) és la propietària de l’edifici que allotja la nova seu del Servei de Manteniment i Serveis, i ha dut a terme les obres d’adequació.
 
L’edifici, ubicat a una finca de 42.356 m², era una antiga nau que es destinava a magatzem i comerç de materials de construcció. Consta de 5.224 m² construïts en planta baixa i 1.260 m² en planta altell.
 
L’empresa Copcisa, SA, adjudicatària de les obres per encàrrec de PUMSA, ha adequat tant la nau com diferents magatzems per acollir el personal i tallers del servei. Els treballs realitzats han inclòs la substitució completa de la coberta de la nau, la millora de les façanes mitjançant el reforç i l’aïllament de les parets, les divisions internes de l’edifici, el condicionament dels seus interiors i la instal·lació dels serveis d’electricitat, aigua, gas, climatització i telecomunicacions. A més, s’ha creat un cos annex a la nau per a l’ampliació de les oficines.
 
Pel que fa a la finca, s’han ordenat i millorat els accessos a l’edifici i s’han pavimentat els entorns de l’àmbit. La inversió total que ha realitzat PUMSA és superior als 5,2 milions d’euros. L’Ajuntament fa ús del nou edifici mitjançant un contracte de lloguer amb PUMSA.
 
 

1.245 famílies s’han beneficiat pels ajuts per a la rehabilitació l‘any 2009 a Mataró

Avui, el regidor d’habitatge i president de Prohabitatge Mataró, Francesc Teixidó, ha fet balanç dels resultats dels ajuts per la a rehabilitació d’edificis i habitatges obtinguts l’any passat.

Els ajuts per la rehabilitació d’edificis i habitatges els ofereix el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, i a Mataró, els gestiona l’empresa municipal Prohabitatge Mataró, SA. L’any 2009, l’empresa municipal ha recepcionat 91 expedients per a tramitar els diferents ajuts, enfront els 65 de l’any 2008.

També cal destacar que l’any 2009, la Generalitat de Catalunya, ha destinat 2.188.019,14 euros a les subvencions per aquest tipus d’ajuts, tres vegades més que l’any 2008. Aquest import ha suposat que 1245 famílies dels diferents barris de la ciutat de Mataró, s’hagin pogut beneficiar dels ajuts, el triple de l’any anterior.

Las famílies que s’han beneficiat, ho han fet mitjançant dos tipus d’ajuts, els ajuts per a la rehabilitació d’edificis i els d’habitatges.

Rehabilitació d’habitatges

Els ajuts per la rehabilitació d’habitatges tenen la finalitat de portar a terme les reparacions d’un pis o d’una casa destinades a residència habitual o permanent, segons la tipologia d’actuacions serveixen per dotar els habitats de les condicions mínimes d’habitabilitat, per l’adequació a la norma vigent de les instal·lacions d’aigua, gas, electricitat i sanejament, per facilitar la mobilitat a l’interior de l’habitatge per a persones amb mobilitat reduïda o per la millora de l’aïllament tèrmic i/o acústic.

Els ajuts per a la rehabilitació d’habitatges els poden demanar els propietaris d’un habitatge llogat o el llogater amb el consentiment del propietari; els propietaris -persona física o jurídica- que rehabilitin habitatges per a destinar-los al lloguer; o els propietaris que rehabilitin l’habitatge per a ús propi, que tinguin uns ingressos familiars inferiors a 3,5 vegades l’Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples (IPREM). Aquests ingressos es calculen en relació al número de membres de la unitat familiar.

Rehabilitació d’edificis

Amb els ajuts per la rehabilitació d’edificis, es rehabiliten defectes constructius, es millora l’accessibilitat amb la instal·lació d’ascensors, les instal·lacions comunitàries, i s’aconsegueix un edifici més sostenible. Es millora l’immoble i la qualitat de vida dels que hi viuen.

Els ajuts per a la rehabilitació d’edificis els poden demanar les comunitats de propietaris (persona jurídica) o llogaters amb l’autorització del propietari per fer obres a l’immoble; els propietaris d’un edifici sencer (persona jurídica); o els propietaris d’edificis (persona física) destinat fonamentalment a residències habituals.