PUMSA ha construït un edifici d’habitatges al carrer de Juan Meléndez Valdés dotat d’un sistema innovador d’energia geotèrmica. Aquest pioner sistema l’ha portat a rebre un dels guardons dels Premis d’Eficiència Energètica Isover 2011, els quals valoren els projectes europeus més innovadors i creatius pel que fa als criteris d’eficiència energètica.
Es tracta d’un edifici de set habitatges amb protecció oficial, en règim de lloguer. Els habitatges ja estan finalitzats i preparats per ser adjudicats. El sistema d’adjudicació es durà a terme mitjançant la Llista Única d’Habitatge, que gestiona l’empresa Prohabitatge Mataró.

Distribució de l’edifici
L’immoble ocupa una superfície de 220 m² i es distribueix en dues plantes pis més coberta, planta baixa i quatre plantes subterrànies per a l’aparcament.
La primera i segona planta allotgen set habitatges destinats al lloguer amb protecció oficial. A la coberta hi ha els espais comunitaris com la bugaderia i els recintes per a les instal·lacions.
La planta baixa acull un local d’ús comercial, que serà cedit a la Fundació Cooperadors de Mataró.

L’aparcament de l’immoble s’han construït conjuntament amb el promotor privat de la finca adjunta, amb l’objectiu de guanyar espai a l’aparcament destinat als residents dels habitatges i veïns de la zona.

Eficiència energètica
Aquesta promoció es presenta com un model d’arquitectura sostenible de qualitat, que pel seu disseny i la singularitat de les instal·lacions ha obtingut una qualificació energètica de Classe A, segons el Codi Tècnic de l’Edificació. Es tracta de la màxima puntuació que concedeix la Generalitat als edificis que estalvien energia. Això ha estat gràcies a desenvolupar tres aspectes importants: l’energia renovable, l’estalvi d’aigua i la salut dels usuaris.

Energies renovables
Per primer cop en una promoció d’habitatges de PUMSA, s’aprofita l’energia geotèrmica per dotar els habitatges d’un sistema de calefacció i refredament. Aquest sistema aprofita l’energia calorífica continguda en el subsòl.

Les instal·lacions de climatització i aigua calenta sanitària estan centralitzades, es realitzen a través de la geotèrmia recolzat amb bombes de calor, i el fred-calor es reparteix als habitatges mitjançant difusors radiants d’aigua situats al sostre dels mateixos.

Pel que fa a la il·luminació en els distribuïdors de la part central de l’edifici, s’ha resolt amb conductes solars zenitals, que mentre hi ha sol fan arribar llum natural i quan no hi ha, s’activen bombetes de baix consum.
Pel que fa als espais comuns, s’il·luminen amb leds connectats a detectors de presència.

Un altre aspecte important, són les elevades prestacions d’aïllament de l’edifici.

Estalvi d’aigua
Els habitatges disposen d’un sistema de tractament d’aigües grises.
El sistema funciona a través de la recollida de les aigües grises utilitzades a les dutxes i als rentamans. Després de depurar les aigües amb ozó (un producte quasi sense impacte ambiental) permeten ser reutilitzades a les cisternes dels vàters.

A més d’aquest innovador sistema, l’edifici té altres mesures d’estalvi d’aigua, com el subministrament centralitzat, airejadors a les aixetes, dipòsits als inodors de doble descàrrega, i la cambra comuna de bugaderia.

Salut dels usuaris
S’han portat a terme mesures que garanteixen la salut dels usuaris, s’han instal·lat controls domotitzats de CO2, que controlen els nivells i realitzen de manera automàtica renovacions d’aire quan és necessari.

També s’han col·locat làmines de plom, com a protecció de les possibles radiacions que pugui emetre l’estació transformadora situada a la planta baixa. I finalment, s’ha actuat contra els camps magnètics provocats per les corrents elèctriques, col·locant desconnectadors a les instal·lacions del capçal del llit.

Altres iniciatives mediambientals de PUMSA
L’empresa municipal PUMSA aposta per una ciutat basada en criteris sostenibles. Per això té en compte l’eficiència energètica i les energies renovables a totes les actuacions que desenvolupa.

L’empresa inverteix en aplicar sistemes innovadors i pioners. N’és un exemple la Nau Minguell, on s’han utilitzat energies renovables per a la climatització de l’espai i la producció d’electricitat i aigua calenta sanitària, que es du a terme mitjançant un sistema de bescanvi geotèrmic. També podem esmentar el sistema de tractament d’aigües grises utilitzat per primer cop a la promoció d’habitatges del carrer de Cosme Churruca. Altres actuacions en aquest sentit són la instal·lació de plaques solars a la coberta dels diferents edificis.

L’empresa municipal, amb la col·laboració de l’associació AVS (Associació de Promotors Públics de Sòl i Habitatge de Catalunya), va organitzar ahir una visita tècnica per trenta promotors públics, amb la finalitat de mostrar les seves actuacions més recents i significatives. 

 La visita es va iniciar l’Edifici El Rengle, on des de PUMSA es va voler explicar el gran projecte del sector del Rengle, el mateix edifici d’empreses, el TecnoCampus Mataró-Maresme, les properes promocions d’habitatges i el gran parc de Mar. També es va destacar altres projectes significatius promoguts per PUMSA, com la transformació del barri de la Llàntia, de Can Xammar o la recuperació de la Nau Minguell.

Seguit d’aquesta introducció, es va procedir al recorregut per tres promocions d’habitatges d’HPO promogudes per l’empresa municipal i gestionades per la seva filial Prohabitatge Mataró.

En primer lloc, es van visitar els habitatges de lloguer del carrer de Vasco Núñez de Balboa, adaptats per a persones amb mobilitat reduïda. Aquesta promoció destaca per la seva construcció i disseny adaptats al seu públic, com per exemple la domòtica en els habitatges, mobles de cuina i bany adaptats i espais comuns accessibles.

Es va continuar la visita per la promoció de lloguer del carrer de Juan Meléndez Valdés. Aquests habitatges són per a joves i la seva principal característica és la climatització mitjançant el sistema de geotèrmia.

Finalment es va visitar la promoció del carrer de Carlemany. Aquesta promoció de lloguer per a gent gran, majors de 65 anys, disposa de tots els serveis de suport i teleassistència per tal de garantir el benestar i la independència personal dels seus usuaris. A més disposen de diversos espais comuns i de relació, així com per exemple un hort a la coberta o un espai destinat a tallers en grup.

Aquesta visita va servir per trobar-se diferents empreses públiques del sector i compartir experiències dins els seus àmbits de treball.

El passat 31 d’octubre va finalitzar el període per tramitar les sol·licituds d’ajuts pel pagament del lloguer. La convocatòria ha tingut tres terminis de presentació segons el tipus de sol·licitant.

Aquests ajuts els ofereix el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i, a Mataró els gestiona, l’empresa municipal Prohabitatge Mataró. 

Durant aquesta convocatòria, Prohabitatge Mataró ha recollit 1.401sol·licituds, un 6,2 % més que l’any 2009.

L’objectiu d’aquests ajuts és facilitar l’accés a l’habitatge als ciutadans i ciutadanes de Mataró amb dificultats econòmiques i evitar l’exclusió social per motius residencials, amb especial atenció a les famílies monoparentals i dones en situació de violència de gènere.

Són prestacions per fer front al pagament del lloguer de les unitats de convivència que tinguin ingressos baixos o moderats, i van des d’un import mínim de 20 euros fins un màxim de 240 euros. Els ajuts per al pagament del lloguer van destinats a les persones físiques residents a Catalunya que siguin titulars d’un contracte de lloguer d’un habitatge destinat a domicili habitual i permanent i que acompleixin una sèrie de requisits.

La ministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia; l’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, i la presidenta de la Fundació TecnoCampus Mataró-Maresme, Alícia Romero, van inaugurar ahir, 3 de novembre la nova seu del parc científic i de la innovació TecnoCampus Mataró-Maresme, ubicada a l’avinguda d’Ernest Lluch, a tocar de la rotonda de Laia l’Arquera.

Les instal·lacions, obra del prestigiós arquitecte Oriol Bohigas i l’equip d’MBM Arquitectes, han representat una inversió de 52 milions d’euros, del quals 20,5 milions provenen de préstecs preferents a un baix interés del ministeri de Ciència i Innovació. Cristina Garmendia ha aprofitat l’acte d’inauguració per anunciar que per al 2010 l’aportació del ministeri al projecte serà de 6,5 milions d’euros, que se sumen als 14 milions concedits en anys anteriors. D’aquesta manera, el finançament del parc pel que fa a les obres de la nova seu queda completat.

Des que al febrer del 2007 es va col·locar la primera pedra del parc, les obres de la nova seu han avançat paral·lelament a la consolidació de les bases del projecte. Així, en aquest període es va inaugurar la seu provisional del parc a l’edifici de Vallveric (TCM 1.0) i les dues escoles universitàries que ja existien a la ciutat (EUM i EUPMT) van integrar-se a la Fundació TecnoCampus Mataró-Maresme, encarregada de la gestió del parc. En el camp universitari s’ha posat en marxa un nou centre (l’Escola Superior de Ciències de la Salut) i s’ha engegat el projecte de la preincubadora de talent per estimular els universitaris a crear un negoci. L’edifici universitari del parc uneix ara aquests centres en un mateix espai que es completa amb el centre tecnològic CETEMMSA, membre de la xarxa Tecnio, que es trasllada des de l’actual seu del centre de Mataró.

La nova seu del parc consta així mateix de dues torres per a serveis de suport a la creació d’empreses, la incubadora (amb 14 empreses) i empreses allotjades (un total de 40 estan ja instal·lades o en procés d’instal·lació, i ocupen prop d’un 60% dels espais disponibles); el centre de congressos (amb sales de reunions, un foyer i un auditori amb capacitat per a 347 persones); i un aparcament de 468 places per a cotxes i 24 per a motos.

Les obres de la nova seu del parc les ha gestionat PUMSA per encàrrec de l’EPE Parc TecnoCampus Mataró, l’empresa pública empresarial creada per l’Ajuntament de Mataró per posar en marxa el projecte, que va arrencar fa més de 10 anys com a aposta estratègica per a l’economia de la ciutat.