El Ple municipal va aprovar ahir provisionalment el Pla Especial de Millora Urbana (PEMU) del Rengle. El PEMU concreta els paràmetres urbanístics que va fixar per aquest àmbit la modificació puntual del Pla General, que va quedar aprovada definitivament a l’abril de 2005. L’àmbit del PEMU comprèn tres illes de sòl urbà situades entre l’avinguda del Maresme, el passeig del Rengle, el passeig de Marina i els carrers de Cabrils i de Caldes d’Estrac.
Les tres illes afectades estan al costat de l’illa que ocuparà el futur TecnoCampus i dins el projecte d’urbanització del sector del Rengle que duu a terme l’empresa municipal Promocions Urbanístiques Municipals (PUMSA). La superfície total afectada pel PEMU és de 77.554 m2.
L’ordenació de la zona s’estructura en dos fronts principals. Al front situat a tocar de la carretera de Barcelona (N-II) s’hi ubicarà la major part de l’ús terciari i industrial. Constarà d’edificacions de 3 i 4 plantes d’alçada màxima, amb excepció de dos edificis de 7 i 10 plantes situats a la confluència del carrer de Caldes d’Estrac i un nou vial que limitarà amb l’àmbit del TecnoCampus.
Un segon front, situat a la banda de mar al llarg de més de 500 metres linials, concentrarà el sostre residencial. Es construiran diferents edificacions, entre les quals sobresurten 3 edificis de 14 plantes. La discontinuïtat, alineació i separació entre els edificis de més alçada garantirà la permeabilitat visual al mar des de la resta de l’illa i fins i tot des d’alguns punts dels sectors de les Hortes del Camí Ral i del Pla d’en Boet.
El sostre edificable de tot l’àmbit és de 100.820 m2. D’aquest, 31.021 m2 corresponen a sostre residencial i 69.799 m2 a sostre terciari. Aquesta distribució compatibilitza l’existència d’habitatges amb activitats productives, comercials i d’oficines. Part d’aquest sostre terciari, en concret 11.700 m2, està gestionat per PUMSA, que va convocar un concurs per a la venda de l’edificabilitat prevista.
Habitatge
El sostre residencial previst al sector és de 31.021 m2.
L’habitatge protegit s’ubicarà a l’illa de ponent que fa front al passeig del Rengle. Pel que fa l’habitatge de protecció pública, aquest suposa el 20% del sostre residencial del sector, és a dir 6.205 m2 per a la construcció de 78 habitatges. L’habitatge protegit en règim concertat correspon al 10% del sostre residencial, és a dir 3.102 m2 que suposaran 38 habitatges.
Per últim, el sostre corresponent a habitatge de mercat lliure és de 21.714 m2, que permet la construcció de 271 habitatges.
Sòl públic
El sòl privat del sector ocuparà 54.245 m2, mentre que el sòl públic ocuparà una superfície de 23.544 m2. El sòl destinat a equipaments estarà ubicat a la mateixa illa que els habitatges de protecció pública. S’hi destinen 6.300 m2, que suposen un 8,12% del total de l’àmbit. Pel que fa els espais lliures, ocuparan una superfície de 9.075 m2, l’equivalent a l’11,70% del total de l’àmbit. Per últim, la superfície total del sòl destinada a vials és de 8.169 m2. Un vial de 20 metres d’ample situat a l’est de l’àmbit, perpendicular al mar, limitarà amb la zona del TecnoCampus millorant l’accés a tot el sector del Rengle.
Pel que fa les previsions d’estacionament públic en vials, es preveu que la urbanització de l’àmbit suposi la creació de 291 places. Es preveu també que l’estacionament privat en planta soterrani arribi a 1.864 places. Aquestes places d’aparcament se sumaran a les previstes a l’illa de TecnoCampus (477 places en soterrani i 45 en els vials), de manera que el potencial mínim d’aparcament a tot el sector del Rengle serà de 2.650 places.
Per desenvolupar el PEMU, i abans de la tramitació de les llicències d’obres, s’han de redactar projectes únics referits a cadascuna de les tres illes que configuren l’àmbit afectat. L’aportació econòmica acordada amb els propietaris dels terrenys s’ha fixat en 12 milions d’euros, que finançaran, entre altres actuacions, els espais lliures i vials situats en sòl públic.
Un total de 47 propostes es presenten al concurs públic promogut per PUMSA per a l’edificació de Can Cruzate
/in PUMSA/by Dept. TècnicL’empresa municipal cerca projectes que concentrin habitatges, comerços i equipaments municipals en els 975 m2 de l’illa
Fins a 47 han estat els projectes inscrits en el concurs d’idees arquitectòniques per a la construcció de tota l’illa de Can Cruzate, que tenia com a data límit de lliurament el 9 de gener de 2006. La convocatòria, promoguda per l’empresa municipal Promocions Urbanístiques de Mataró, SA (PUMSA), assenyalava com a requisit dels projectes presentats la inclusió d’habitatges, zones comercials i equipaments municipals, amb un mínim del 48 % de la superfície destinada a sòl públic.
Objectius
L’objecte del concurs és la selecció, mitjançant jurat, d’una proposta del projecte d’edificació de tot el conjunt de l’illa de Can Cruzate, amb un total de 975 m2 de superfície, així com de l’encaix arquitectònic i urbanístic amb l’entorn. Amb aquesta iniciativa d’edificació de l’illa, ubicada entre la plaça de l’Ajuntament, la plaça Gran i el carrer d’en Palau, PUMSA busca millorar la qualitat urbana d’una àrea del centre històric que s’ha vist deteriorada.
Les idees presentades al concurs havien d’acomplir una sèrie de condicions obligatòries, com contemplar 351 m2 per a equipaments i destinar un màxim de 566 m2 a ús privat. D’altra banda, les bases també marcaven condicions de respecte als diferents elements d’interès arqueològic i arquitectònic protegits pel Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic de Mataró.
Criteris de selecció
Els criteris de selecció de la idea guanyadora es basaran en tres eixos principals, tots amb la mateixa importància. En primer lloc, la qualitat i innovació de la proposta arquitectònica, integració a l’entorn i l’encaix urbanístic i paisatgístic. En segon lloc, la funcionalitat i utilitat de les propostes, racionalitat constructiva i dels costos d’execució. Per últim, la facilitat i costos de manteniment, sostenibilitat i estalvi energètic.
La idea guanyadora serà la encarregada de la redacció del projecte bàsic de tot el conjunt arquitectònic de Can Cruzate i rebrà 10.000 euros com a pagament a compte dels honoraris d’encàrrec. Per altra banda, hi haurà dos accèssits de 6.000 euros cadascun.
El jurat del concurs es va reunir el passat dilluns 16 de gener per començar a avaluar les propostes presentades. La Mesa de Contractació ha d’estudiar ara la decisió que presenti el jurat i elevar la proposta al Consell d’Administració de PUMSA, òrgan que donarà l’última aprovació.
El jurat està format per: César Fernández, tècnic i gerent de PUMSA; Xavier Alemany i Mariona Gallifa, arquitectes municipals; Xavier Pous, arquitecte, i Ramon Manent, ambdós membres del Consell del Patrimoni Municipal; i els arquitectes Manuel Ruisánchez i Ramon Sanabria. En cas d’empat, la Mesa de Contractació té vot per desfer l’equilibri entre candidatures.
Els candidats
Els candidats al concurs podien ser individuals o equips, amb la condició que al capdavant de totes les candidatures hi hagués un arquitecte.
Les 47 propostes inscrites al concurs dins el termini d’acceptació d’idees s’han presentat sota els lemes següents: “Ático en el centro”; “7”; “Dúo”; “Esponja”; “Ninots”; “Cucafera”; “Empremtes”; “Cantonades”; “Mossèn Blanch”; “Pel meu avi”; “02 I Lux”; “Cardo Màximus”; “TAD”; “Àgora”; “Escletxes”; “Estrat(ègia)”; “Iluro…XX!”; “Can 27”; “Visuals”; “Marató”; “Transeo”; “ABC”; “Capgrossos”; “Omphalos”; “Afix”; “0808”; “Arc_got”; “Tall”; “Cruïlla”; “Ay8ma”; “DNS123”; “Projectar el buit”; “Can Cruzate”; “Insulae”; “Construint la memòria”; “Far”; “Davant mateix”; “Embut”; “Pati”; “Ens mou la llum”; “Tetris”; “Lo transparente es la historia”; “ZRM”; “358”; “628”, “0801” i “Templum”.
L’empresa municipal cerca projectes que concentrin habitatges, comerços i equipaments municipals en els 975 m2 de l’illa
El nou aparcament soterrani de la ronda de Rafael Estrany tindrà capacitat per a 267 places
/in PUMSA/by Dept. TècnicEl Ple municipal va aprovar inicialment dijous, 12 de gener, el projecte per a la construcció del nou aparcament soterrani de la ronda de Rafael Estrany. Promogut per l’empresa municipal Gestió Integral del Trànsit, SL (GINTRA), l’aparcament tindrà una capacitat per a 267 places.
El nou aparcament soterrani estarà ubicat en els terrenys situats entre la prolongació dels carrers de Josep Goday i de Frank Marshall, on actualment hi ha un aparcament provisional en superfície. Aquest equipament provisional serà substituït per un nou aparcament públic en superfície amb capacitat per a 200 places, que quedarà ubicat entre l’aparcament soterrat i la riera de Sant Simó.
Tant l’aparcament soterrani com l’aparcament en superfície formen part d’un projecte global d’ordenació a l’àmbit de la ronda de Rafael Estrany, que inclou també, entre altres actuacions, les obres de reurbanització de la ronda, ja iniciades.
Característiques bàsiques de l’aparcament
L’aparcament soterrani tindrà una superfície total construïda de 6.947,23 m2, distribuïda en dues plantes soterrani de 133 i 134 places respectivament, que tindran unes dimensions aproximades de 2,5 x 5 m. L’accés per als vehicles estarà ubicat en una rampa lateral de doble sentit de circulació disposada al costat oest de l’aparcament i que dóna accés a les dues plantes des de la ronda de Rafael Estrany. La circulació per l’interior de l’aparcament serà sempre en sentit únic.
Els vianants podran accedir a l’aparcament des de l’entrada de la part oest de l’aparcament, (a uns 15 metres de la ronda de Rafael Estrany), o pel costat est (a uns 50 metres de la ronda).
A la primera planta, a prop de l’accés, s’instal·larà la sala de control i de centralització de serveis. Les noves instal·lacions comptaran amb sistemes de seguretat i prevenció d’incendis (detector, alarma, extintor i boca d’incendis) i un ascensor per a l’accés dels vianants.
El nou aparcament de la ronda de Rafael Estrany comptarà amb les mesures necessàries per facilitar l’accessibilitat a persones amb problemes de mobilitat.
La inversió prevista per l’execució de les obres és de 4.449.696 euros. Abans no comencin els treballs, el projecte ha de superar els tràmits d’exposició pública, licitació i adjudicació.
El Ple aprova el projecte del futur aparcament al subsòl del parc de Cerdanyola
/in PUMSA/by Dept. TècnicL’aparcament tindrà 266 places
El Ple municipal va aprovar inicialment el passat dijous, 12 de gener, el projecte bàsic i executiu per a la construcció del nou aparcament al subsòl del parc de Cerdanyola. L’empresa municipal Gestió Integral de Trànsit Mataró, SL (GINTRA) construirà 266 noves places d’aparcament semisoterrani.
L’aparcament serà construït, explotat i conservat per l’empresa Inmuebles Fénix 92 SL, que va guanyar el concurs per a la concessió del servei. GINTRA serà l’encarregada de la promoció i gestió de les esmentades obres. El projecte de l’aparcament té un pressupost de 2.173.559 euros.
El nou aparcament ocuparà 6.448’91 m2 construïts, distribuïts en tres plantes. Integrarà 266 noves places d’aparcament, cinc de les quals seran reservades per a persones amb discapacitat.
Les places aniran principalment destinades als veïns del barri, en règim d’arrendament i/o de transmissió d’ús. El projecte preveu dos nuclis d’accessos a l’aparcament, amb escala i ascensor, que connectaran les plantes 1, 2 i 3 amb l’interior del parc.
Durada de les obres
Des del mes de desembre de 2005 es duen a terme els treballs de prospecció i tancament del recinte, per tal d’assegurar la viabilitat i màxima seguretat en les properes obres de construcció del nou aparcament. La durada total de les obres, que està previst que comencin a continuació de les tasques prèvies que ara s’estan realitzant, tindran una durada de 17 mesos.
Aquest termini d’obres contempla una primera etapa de 14 mesos de construcció de l’aparcament soterrani durant la qual es realitzaran tasques d’enderroc, excavació, estructura de formigó, tancament, acabats d’interiors i condicionament (ventilació, il·luminació, detecció de fums, senyalització, etc.) impermeabilització, drenatge i reompliment de terres. En una segona fase, d’uns tres mesos de durada, es procedirà a la reurbanització de la superfície i de les zones afectades per les obres.
L’aparcament tindrà 266 places
La planta semisoterrània de l’edifici de l’escola bressol El Tabalet acollirà un aparcament de lloguer per a residents
/in PUMSA/by Dept. TècnicTindrà 35 places i 23 trasters
El Ple municipal va aprovar inicialment el passat dijous, 12 de gener, el projecte d’aparcament a la planta semisoterrània de l’escola bressol municipal El Tabalet, al xamfrà entre el carrer d’Alarona i la ronda de Francesc Macià. L’empresa municipal Gestió Integral del Trànsit de Mataró, SL (GINTRA) promourà l’aparcament, que comptarà amb 31 places de cotxe, 4 de motos i 23 trasters en una superfície total de 1.184 m2.
La construcció de l’edifici que acull El Tabalet està completament acabada, llevat de l’interior de la planta semisoterrània, que només disposa de la façana construïda. La inversió en la construcció del nou aparcament inclou els treballs de prospecció, la construcció del propi aparcament, els acabats i les instal·lacions.
Amb la construcció del nou aparcament dins aquest edifici, es posarà a disposició dels veïns de la zona 35 noves places d’aparcament en règim de lloguer públic i també 23 trasters.
Acompliment de les normatives
El nou aparcament comptarà amb una plaça adaptada per a discapacitats i un recorregut accessible des d’aquesta plaça fins a l’exterior de l’edifici. El projecte acompleix la normativa de seguretat davant d’incendis. El futur aparcament separarà la zona de trasters de la de places de cotxes i motos, a més d’incorporar els mecanismes de detecció i alarma de fums i els sistemes de prevenció i actuació en cas d’incendi.
Abans, durant i a la fi de la construcció del nou aparcament, GINTRA preveu realitzar contínues proves de viabilitat, seguretat i funcionament de les instal·lacions, per tal d’oferir les màximes garanties de seguretat als treballadors i als futurs usuaris.
El projecte té un pressupost de 162.329 euros. Abans no comencin els treballs, el projecte ha de superar els tràmits d’exposició pública, licitació i adjudicació.
Tindrà 35 places i 23 trasters
La ronda de Rafael Estrany tindrà un aparcament en superfície amb capacitat per a 200 places
/in PUMSA/by Dept. TècnicEl Ple municipal va aprovar ahir inicialment el projecte executiu per a la construcció d’un aparcament en superfície, amb capacitat per a 200 places, entre la riera de Sant Simó i la ronda de Rafael Estrany.
Aquesta actuació forma part del projecte global d’ordenació a l’àmbit de la ronda de Rafael Estrany, que l’Ajuntament ha començat a executar per fases. Les obres de reurbanització de la ronda ja s’estan realitzant i el Ple també va aprovar ahir inicialment el projecte de l’aparcament soterrat que es construirà a la zona.
Actualment hi ha un aparcament provisional en superfície d’aproximadament 150 places entre la ronda de Rafael Estrany i la riera de Sant Simó, a l’alçada del carrer de Josep Goday. En aquests terrenys es construirà l’aparcament soterrani. El nou aparcament en superfície quedarà ubicat entre l’aparcament soterrani i la riera de Sant Simó i ocuparà una superfície de 5.980 m2.
L’aparcament tindrà forma rectangular, retallat per un dels extrems per tal d’adaptar-se al traçat de la riera de Sant Simó. L’accés rodat es farà des de la ronda de Rafael estrany, mitjançant un passatge que tindrà una longitud de 97 metres.
Els treballs a realitzar contemplen la neteja i desbrossada de tot l’àmbit afectat, previs a l’explanació dels terrenys. L’aparcament tindrà dos tipus de paviment, de llambordes i de formigó. El projecte també preveu la xarxa de clavegueram que conduirà les aigües pluvials fins a la riera de Sant Simó. Pel que fa a l’enllumenat, s’instal·laran punts de llum de 150 W en columnes cilíndriques de 8 metres d’alçada. Les columnes estaran instal·lades cada 15 metres a la zona de l’aparcament i cada 23 metres al vial d’accés.
La zona estarà enjardinada mitjançant parterres on es plantaran lledoners i arbustos. Als parterres centrals es preveu la plantació de romaní i lavanda i als parterres perimetrals, que llinden amb tanques d’activitats privades, es plantarà viburnus.
El projecte té un pressupost de 756.569 euros. La inversió anirà a càrrec de l’empresa municipal Gestió Integral del Trànsit (GINTRA), que contractarà l’execució de les obres, que tenen un termini d’execució previst de 5 mesos. Abans no comencin els treballs, el projecte ha de superar els tràmits d’exposició pública, licitació i adjudicació.
El Pla Especial de Millora Urbana del Rengle concreta la planificació urbanística de 77.500 m2 de façana marítima
/in PUMSA/by Dept. TècnicConfigura els paràmetres urbanístics per a les tres illes situades al costat del futur TecnoCampus
El Ple municipal va aprovar ahir provisionalment el Pla Especial de Millora Urbana (PEMU) del Rengle. El PEMU concreta els paràmetres urbanístics que va fixar per aquest àmbit la modificació puntual del Pla General, que va quedar aprovada definitivament a l’abril de 2005. L’àmbit del PEMU comprèn tres illes de sòl urbà situades entre l’avinguda del Maresme, el passeig del Rengle, el passeig de Marina i els carrers de Cabrils i de Caldes d’Estrac.
Les tres illes afectades estan al costat de l’illa que ocuparà el futur TecnoCampus i dins el projecte d’urbanització del sector del Rengle que duu a terme l’empresa municipal Promocions Urbanístiques Municipals (PUMSA). La superfície total afectada pel PEMU és de 77.554 m2.
L’ordenació de la zona s’estructura en dos fronts principals. Al front situat a tocar de la carretera de Barcelona (N-II) s’hi ubicarà la major part de l’ús terciari i industrial. Constarà d’edificacions de 3 i 4 plantes d’alçada màxima, amb excepció de dos edificis de 7 i 10 plantes situats a la confluència del carrer de Caldes d’Estrac i un nou vial que limitarà amb l’àmbit del TecnoCampus.
Un segon front, situat a la banda de mar al llarg de més de 500 metres linials, concentrarà el sostre residencial. Es construiran diferents edificacions, entre les quals sobresurten 3 edificis de 14 plantes. La discontinuïtat, alineació i separació entre els edificis de més alçada garantirà la permeabilitat visual al mar des de la resta de l’illa i fins i tot des d’alguns punts dels sectors de les Hortes del Camí Ral i del Pla d’en Boet.
El sostre edificable de tot l’àmbit és de 100.820 m2. D’aquest, 31.021 m2 corresponen a sostre residencial i 69.799 m2 a sostre terciari. Aquesta distribució compatibilitza l’existència d’habitatges amb activitats productives, comercials i d’oficines. Part d’aquest sostre terciari, en concret 11.700 m2, està gestionat per PUMSA, que va convocar un concurs per a la venda de l’edificabilitat prevista.
Habitatge
El sostre residencial previst al sector és de 31.021 m2.
L’habitatge protegit s’ubicarà a l’illa de ponent que fa front al passeig del Rengle. Pel que fa l’habitatge de protecció pública, aquest suposa el 20% del sostre residencial del sector, és a dir 6.205 m2 per a la construcció de 78 habitatges. L’habitatge protegit en règim concertat correspon al 10% del sostre residencial, és a dir 3.102 m2 que suposaran 38 habitatges.
Per últim, el sostre corresponent a habitatge de mercat lliure és de 21.714 m2, que permet la construcció de 271 habitatges.
Sòl públic
El sòl privat del sector ocuparà 54.245 m2, mentre que el sòl públic ocuparà una superfície de 23.544 m2. El sòl destinat a equipaments estarà ubicat a la mateixa illa que els habitatges de protecció pública. S’hi destinen 6.300 m2, que suposen un 8,12% del total de l’àmbit. Pel que fa els espais lliures, ocuparan una superfície de 9.075 m2, l’equivalent a l’11,70% del total de l’àmbit. Per últim, la superfície total del sòl destinada a vials és de 8.169 m2. Un vial de 20 metres d’ample situat a l’est de l’àmbit, perpendicular al mar, limitarà amb la zona del TecnoCampus millorant l’accés a tot el sector del Rengle.
Pel que fa les previsions d’estacionament públic en vials, es preveu que la urbanització de l’àmbit suposi la creació de 291 places. Es preveu també que l’estacionament privat en planta soterrani arribi a 1.864 places. Aquestes places d’aparcament se sumaran a les previstes a l’illa de TecnoCampus (477 places en soterrani i 45 en els vials), de manera que el potencial mínim d’aparcament a tot el sector del Rengle serà de 2.650 places.
Per desenvolupar el PEMU, i abans de la tramitació de les llicències d’obres, s’han de redactar projectes únics referits a cadascuna de les tres illes que configuren l’àmbit afectat. L’aportació econòmica acordada amb els propietaris dels terrenys s’ha fixat en 12 milions d’euros, que finançaran, entre altres actuacions, els espais lliures i vials situats en sòl públic.
Configura els paràmetres urbanístics per a les tres illes situades al costat del futur TecnoCampus
L’alcalde visita les obres de reurbanització de la plaça de la Gatassa
/in PUMSA/by Dept. TècnicEl nou espai públic ocupa una superfície de 1.789 m2
L’alcalde, Joan Antoni Baron, i la regidora d’Obres, Montserrat López, han visitat avui les obres de reurbanització de la plaça de la Gatassa, que executa l’empresa municipal d’urbanisme, PUMSA. El nou espai públic s’està construint a sobre de l’aparcament subterrani de 80 places promogut per l’empresa municipal GINTRA (Gestió Integral del Trànsit de Mataró).
La nova plaça tindrà dos nivells, donat el pendent que presenta el terreny, que és de més de cinc metres entre el punt més elevat i el més baix. L’espai públic quedarà delimitat pels carrers de Salvador Llanas i de la Gatassa i per un bloc de pisos adjacent. Les obres, que van començar al mes de març, inclouen l’eixamplament de les voreres del carrer de la Gatassa, així com la millora dels recorreguts i l’accessibilitat per a vianants a la plaça, suprimint les barreres arquitectòniques.
Una plaça enjardinada amb dos nivells
La superfície a reurbanitzar amb motiu de les obres de l’aparcament és de 2.897 m2, dels quals 1.789 m2 corresponen directament a la plaça pública enjardinada.
La nova plaça de la Gatassa tindrà dos nivells comunicats a través d’una rampa situada a la cantonada amb el carrer de Salvador Llanas. El nivell inferior és el més gran, contindrà l’edicle d’accés a l’aparcament subterrani i tindrà una zona d’estada i una altra de jocs infantils, on s’hi instal·larà una pèrgola. Al nivell superior es mantindrà el passeig arbrat que dóna accés als comerços de la zona, ampliant-lo a quatre metres d’amplada. Una escala connectarà l’equipament amb el passatge de vianants i els edificis d’habitatges situats al nord de la plaça.
El projecte representa una actuació important pel que fa a la jardineria, que compta amb xarxa de reg automatitzada. En l’àmbit concret de la plaça hi haurà 25 arbres: es transplantaran les dues palmeres que ja existien i es posaran 6 exemplars de mèlia, 6 d’acàcia taperera i 11 de xicranda. D’altra banda, al passatge per a vianants es plantaran 9 exemplars de ginkgo, i tres ginkgo més a les voreres del carrer de Gatassa, on també hi haurà 5 fotímies. També hi haurà jardineres amb juníperus i es farà una estesa de triturat d’escorça de pi tant a les jardineres com als escossells dels arbres.
La zona central d’estada es pavimentarà amb llambordí ceràmic i es completarà amb la plantació dels nous arbres i plantes tapissants, a més de transplantar les palmeres. En canvi, la zona de jocs infantils serà de sauló i quedarà delimitada per una tanca de protecció i pel mur de la rampa que separa els dos nivells. Concretament, en aquest indret es col·locaran 3 balancins sobre molles (un d’ells per a infants amb mobilitat reduïda), 2 tobogans i un gronxador doble.
Pel que fa a la resta de paviments que es faran servir, està previst que les zones de pas de vianants i la rampa siguin de pedra artificial abuixardada i que les voreres que envolten la plaça siguin de panot.
El nou enllumenat consistirà en dos tipus de llums: columnes amb esfera als perímetres i un altre tipus de columnes de llum (tipus Sant Oleguer) a l’interior de la plaça i al passatge de vianants.
Finalment, es col·locarà nou mobiliari urbà consistent en bancs de fusta d’Iroko, papereres metàl·liques i una font.
L’adequació de les voreres perimetrals de la plaça, on es construiran guals per suprimir barreres arquitectòniques, permetrà a la companyia Aigües de Mataró revisar prèviament els trams de canonades que passen per sota i fer les adequacions que siguin necessàries. Pel que fa a la resta de serveis, està previst eliminar la xarxa d’electricitat aèria que creua l’àmbit de l’obra, grapant els cables a les façanes i soterrant aquells trams on sigui possible.
L’empresa Paviments Martín 1998 SL duu a terme les obres de la plaça per encàrrec de PUMSA. L’actuació suposa una inversió de 450.000 euros i està previst que les obres acabin a principis de 2006.
El nou espai públic ocupa una superfície de 1.789 m2
GINTRA comença els treballs previs a la construcció del futur aparcament al subsòl del parc de Cerdanyola
/in PUMSA/by Dept. TècnicEl pàrking tindrà capacitat per a 262 places
L’empresa municipal Gestió Integral del Trànsit SL (GINTRA) ha començat avui els treballs previs a la construcció del futur aparcament al subsòl del parc de Cerdanyola. Aquestes tasques, que tindran una durada aproximada de 2 mesos, consistiran en el tancament del solar, la realització de proves de profunditat per determinar el tipus de terreny i d’obres minucioses d’excavació per tal de reconèixer possibles serveis afectats.
Els treballs previs tenen com a objectiu poder iniciar la construcció de l’aparcament amb total seguretat. El regidor de Mobilitat, Fermí Manchado, va explicar ahir als veïns en una reunió informativa les característiques bàsiques de l’aparcament. La reunió va tenir lloc a l’Escola Universitària Politècnica de Mataró. L’actuació té com a objectiu millorar la mobilitat a Mataró i augmentar les places d’aparcament a la zona.
El passat 3 d’octubre de 2005, el Ple de l’Ajuntament va aprovar la contractació de la concessió del servei públic de construcció, explotació i conservació de l’aparcament del Parc de Cerdanyola a la promotora Inmuebles Fénix 92, SL. Per la seva banda, l’empresa municipal GINTRA serà l’encarregada del control de les obres i de la gestió de l’aparcament.
Característiques bàsiques de l’aparcament
L’edifici tindrà una superfície de 6.448’91 m2, distribuïts en tres plantes. Comptarà amb 262 places d’aparcament, 5 de les quals seran reservades per a vehicles de minusvàlids.
El projecte preveu dos nuclis d’accessos a l’aparcament des de l’avinguda de la Gatassa, amb escala i ascensor, que connectaran les plantes 1, 2 i 3 amb l’interior del parc.
Les places aniran principalment destinades als veïns del barri, en règim d’arrendament i/o de transmissió d’ús. Les places en règim de lloguer tindran un preu màxim de 72 € + IVA, i les de concessió, per un període màxim de 50 anys, d’un màxim de 15.900 € + IVA per plaça, més 6 € mensuals per al manteniment i conservació.
La inversió prevista per GINTRA en l’aparcament serà de 4.166.047 euros.
Reurbanització de la superfície
L’empresa constructora portarà a terme les obres de l’aparcament soterrani i també s’encarregarà de la reurbanització de l’espai públic sobre l’aparcament. La durada total de les obres, que està previst que comencin a continuació de les tasques prèvies ara en execució, serà de 17 mesos: 14 d’execució de l’aparcament (enderroc, excavació, estructura de formigó, tancament i acabats interiors, condicionament –ventilació, il·luminació, detecció de fums, senyalització, etc.– impermeabilització, drenatge i reomplert de terres) i 3 per a la reurbanització de la superfície.
En aquest sentit, la constructora té l’encàrrec de reurbanització del Parc Cerdanyola, on es mantindran les activitats que actualment s’hi practiquen, i la zona del voltant que necessàriament es vegi afectada per les obres del soterrani. El projecte també inclou la construcció d’un nou mòdul de serveis sanitaris, que seran d’ús públic, substituiran els actuals del Parc i el seu accés serà independent de l’aparcament.
El pàrking tindrà capacitat per a 262 places
L’Ajuntament presenta el Pla Local d’Habitatge 2005-2015
/in PUMSA/by Dept. TècnicAvui, dimarts 8 de novembre, el regidor d’Habitatge, Genís Bargalló, ha presentat en la Comissió Informativa de Serveis Territorials la primera proposta del Pla Local d’Habitatge 2005-2015, que està previst portar-se a l’aprovació de la propera junta de govern local.
El document pretén donar resposta a la demanda social d’habitatge a Mataró i s’estructura en dues línies d’actuació: facilitar l’accés a l’habitatge i promoure la rehabilitació i el manteniment del parc d’habitatges existents.
El Pla compta amb un pla de participació específic per tal que la proposta que ara presenta l’Ajuntament sigui coneguda i valorada pels ciutadans. En aquest sentit, estan previstes sessions informatives a tots els consell municipals de participació i als col·lectius interessats i també diverses sessions al Consell de Ciutat, al primera de les quals tindrà lloc el pròxim 17 de novembre. Aquest últim òrgan constituirà un grup de treball que s’encarregarà d’elaborar un informe al respecte. L’objectiu és que al gener del 2006 s’hagi pogut portar a aprovació el document definitiu del Pla Local d’Habitatge. Durant tot el procés es podrà participar també a través del web municipal (eina Consensus).
Objectius i diagnosi prèvia: la necessitat d’habitatge assequible
El Pla Local d’Habitatge planifica les polítiques d’habitatge públiques a 10 anys vista amb l’objectiu principal de garantir la cohesió social i estableix un marc de treball que pretén donar resposta a una de les preocupacions més importants de la ciutadania: l’accés a l’habitatge. Aquest pla neix amb l’objectiu de facilitar l’accés dels mataronins i mataronines a un habitatge digne amb independència de la seva situació social i econòmica, i ha de contribuir a millorar la qualitat del parc d’habitatges existent garantint una millor eficiència de l’ús residencial i de l’ús social de l’habitatge.
En la diagnosi de la situació de partida pel que fa a les necessitat d’habitatge de Mataró, s’estima que fins el 2015 es crearan entre 8.618 i 11.280 noves llars (donat que la població pot arribar a ser d’entre 133.000 i 140.000 habitants). Es calcula que en 10 anys es construiran a Mataró uns 7.243 habitatges nous: 3.050 habitatges dins la ciutat i 4.193 en nous sectors, sectors vigents sense desenvolupar i sòls dotacionals.
En base als ingressos familiars i els preus dels habitatges ens trobem que al voltant d’un 34% de les unitats familiars, és a dir, entre 2.930 i 3.835, no podran accedir al mercat lliure d’habitatges i precisaran d’ajuts públics.
Les línies d’actuació i pressupost
El pla preveu cobrir aquesta necessitat a partir de diferents línies d’actuació i estima que és necessari realitzar una inversió anual d. 11.175.000 euros:
A través d’aquestes tres vies, s’aconseguirien entre 2.580 i 2.830 habitatges assequibles.
El marc legal
El Pla Local d’Habitatge 2005-2015 està avalat pel nou ordenament legal i per les dotacions econòmiques necessàries, tant per part de la Generalitat de Catalunya com pel propi Ajuntament.
Aquest nou marc legal que ofereix noves eines d’intervenció, està format per: La Llei 2/2002 de 14 de març d’Urbanisme, modificada per la Llei 10/2004, de 24 de desembre, per al foment de l’habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l’autonomia local; el Pla del Dret a l’Habitatge desplegat substancialment pel Decret 454/2004 de 14 de desembre, de desplegament del Pla del Dret a l’Habitatge 2004-2007; el Decret 455/2004, de 14 de desembre regulador del Pla de Rehabilitació de Catalunya (2004-2007) i el Reial decret 801/2005 d’1 de juliol, pel qual s’aprova el Pla Estatal 2005-2008, per afavorir l’accés dels ciutadans a l’habitatge. Aquests decrets possibiliten donar un impuls, prioritzar i destinar recursos a diferents actuacions relacionades amb la rehabilitació i millora d’edificis i habitatges.
*Els habitatge amb preu de protecció pública poden ser: habitatge concertat (promogut pel sector privat però amb preu pactat, normalment inferior al mercat però superior al HPO), i els dos tipus d’habitatge protegit (HPO): tant de règim general (destinats a persones amb ingressos familiars no superior a 5,5 vegades el salari mínim interprofessional) com de règim especial (destinats a persones amb ingressos familiars no superiors a 2,5 vegades el salari mínim interprofessional).
L’estació fotovoltaica de Vallveric ha produït 8.500 kWh durant els mesos de juliol i agost d’enguany
/in PUMSA/by Dept. TècnicAl polígon de Vallveric s’han aplicat criteris d’urbanització i construcció sostenibles
Durant els mesos de juliol i agost, l’estació fotovoltaica del parc de Vallveric ha produït 8.500 kWh d’energia, amb una facturació de 3.522,52 euros. Des de la seva posta en servei, l’any 2003, i fins l’agost d’aquest any, les plaques han produït un total de 72.000 kWh d’energia elèctrica, fet que ha suposat deixar d’emetre a l’atmosfera unes 17 tones de CO2.
Aquesta instal·lació, promoguda per l’empresa municipal d’urbanisme PUMSA, funciona com una petita central de producció d’energia elèctrica que injecta tot el corrent produït a la xarxa en baixa tensió de la companyia elèctrica Fecsa-Endesa. La instal·lació, que va costar 423.000 € està dotada de 351 mòduls fotovoltaics integrats en la part superior de l’estructura metàl·lica que conformen 3 pèrgoles distribuïdes al Parc de Vallveric.
Les plaques fotovoltaiques són laminats amb vidre i làmines posteriors translúcides de manera que es transmet parcialment llum solar sota les pèrgoles. Un dispositiu electrònic, anomenat ondulador, transforma el corrent continu produït per les cèl·lules fotovoltaiques, en corrent altern.
Estalvi de 17 tones de CO2
Aquesta iniciativa s’emmarca en els criteris de l’Agenda 21 Mataró en l’àmbit d’energies sostenibles i renovables. L’estació fotovoltaica és una clara aposta per fomentar una construcció sostenible que respecti el medi ambient i a les persones. De fet, l’entrada en funcionament d’aquesta estació d’energia renovable ha suposat deixar d’emetre unes 17 tones de CO2 a l’atmosfera, que d’una altra manera haguessin estat necessàries per generar l’electricitat produïda per les plaques fotovoltaiques.
El sector de Vallveric està situat al nord-est de Mataró sobre l’autopista C-32, entre la carretera de Valldeix i la carretera de Mata, i ocupa una superfície de 199.597 m2 entre espai residencial i industrial. La urbanització del sector també l’ha portat a terme PUMSA seguint una política de construcció sostenible.
Condicionament de l’entorn natural
PUMSA també va ser l’encarregada de condicionar l’entorn natural del Parc de Vallveric, on hi va replantar 650 arbres d’11 espècies diferents, la majoria Mèlies (Melia azederach), Lledoners (Celtis australis) i Pruners (Prunus cerasifera pisardii) i més de 13.000 plantes arbustives de 14 espècies diferents. La zona verda del sector té una superfície de 40.000 m2, dels quals 18.500 m2 és enjardinat i 21.500 m2 és amb paviment reciclat de sauló.
Un altre exemple d’urbanització sostenible desenvolupat al sector de Vallveric va ser el soterrament de les línies d’alta tensió sota les calçades dels vials, el desballestament de les dues torres d’alta tensió i el trasllat de dues més. Aquest projecte es va dur a terme a través d’un conveni de col·laboració entre l’empresa elèctrica Fecsa-Endesa i PUMSA al llarg de 2002. En un principi, només estava previst el trasllat de les línies i les torres a la zona verda que divideix la zona residencial de la industrial.
Reubicació d’empreses
Seguint la política de sostenibilitat i per millorar la qualitat de vida de la ciutat, afavorir la mobilitat urbana i contribuir a augmentar la competitivitat del teixit empresarial de la ciutat també s’ha dut a terme el trasllat d’empreses del centre de la ciutat al sector de Vallveric. El sector constitueix un important reclam per a totes aquelles empreses que vulguin desenvolupar la seva activitat econòmica a la capital del Maresme pel seu entorn i la seva bona comunicació.
Al polígon de Vallveric s’han aplicat criteris d’urbanització i construcció sostenibles